La Catalunya d’Illa va tenint forma

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

30 de març del 2025. 00:10

0 Comentaris

El president Illa y la consellera Paneque, este martes, en el Parlament / Ferran Nadeu

Dos fets han posat en evidència aquesta setmana que la Catalunya conseqüència de l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat comença a prendre forma. Parlem del primer baròmetre del CEO del 2025 i de l’estrambòtica aritmètica que va permetre fer veure que el Parlament reprovava la consellera Sílvia Paneque per l’assumpte de Rodalies. Tres coses de l’enquesta del CEO. La primera és que res del que ha fet Illa fins ara s’ha posat malament als seus electors per molt que alguns gurus madrilenys n’augurin el col·lapse després de cada pacte que tanca. És més, l’aprovació que concita la tasca del Govern en la resta d’electorats deixa oberta la possibilitat que tingui marge de creixement si alguns dels seus rivals no aixequen cap. La segona és que a Esquerra l’ordre es posa bé entre els seus electors, més que entre els seus militants. L’ordre, tot i que sigui el de Junqueras, ha millorat les seves expectatives coincidint amb uns mesos d’acords exigents amb els socialistes a Barcelona i a Madrid. I tercera, l’únic moviment demoscòpic amb possibilitats d’arribar a ser tectònic a les urnes és el transvasament de votants entre Junts i Aliança Catalana. Tindria un titular malèvol: els nets de Pujol, i sobretot de Ferrusola, voten Orriols. L’erràtica trajectòria d’aquest espai polític sota el lideratge de Puigdemont, saltant constantment de les moquetes a les llambordes i viceversa, l’aprofiten els d’Orriols per convidar els votants a treure’s la careta i afegir-se a l’onada trumpista. Algú al laboratori de Junts hauria de pensar si la seva recuperació passa pels consells d’administració o pels ajuntaments Només aquest nerviosisme dels de Puigdemont pot explicar el seu moviment d’aquesta setmana al Parlament sumant PP, Vox i Aliança, amb l’avergonyida abstenció d’Esquerra, a un acte de mera agitació com la reprovació de la consellera Paneque, amb un exconseller de CiU de cos present a Rodalies. Des d’aleshores, els trens continuen arribant tard. I Illa creixent.