Una ciència lliure a Europa

L’Administració Trump actua en diferents fronts i la conjunció de tots els factors arriba a convocar una tempesta perfecta en el món de la ciència i la investigació. D’una banda, les retallades econòmiques generals que afecten, en aquest cas, universitats i centres punters com la NASA o l’NIH (Instituts Nacionals de Salut), que, amb un pressupost anual de 40.000 milions, és l’organisme més important del món en investigació bàsica. De l’altra, el xantatge a aquells científics les línies d’estudi dels quals s’allunyen de les prioritats trumpistes: des del canvi climàtic fins a la perspectiva de gènere, la diversitat, l’equitat i la inclusió, des de les vacunes fins a la investigació espacial. Finalment, la pressió ideològica cap a les universitats (amb amenaces de retallades dràstiques) que, segons el Govern, siguin sospitoses d’antisemitisme o de concordança amb postulats propalestins, com ha passat amb la de Colúmbia, que no només ha cedit en qüestions d’ordre públic sinó que ha permès, per no perdre 400 milions d’inversió, la figura d’un vicerector que supervisi i controli els estudis sobre l’Orient Mitjà, Àsia Meridional i l’Àfrica.

Davant aquesta distopia galopant, amb pors i incerteses en la comunitat científica americana, la UE percep una finestra d’oportunitat tant per revertir la fuga de cervells com per captar talent d’alt nivell. The Economist assegura que "Trump empeny els científics als braços d’Europa", però també avisa de la necessitat de més inversió. Deu països europeus, entre els quals Espanya, han enviat una carta a la comissària d’Investigació i Innovació en què demanen mesures urgents per "atraure talents brillants de l’estranger que es puguin veure afectats per interferències en la investigació i per retallades arbitràries". Després de l’el·lipsi i el sobreentès, apareix la necessitat d’una previsió europea davant la previsible desbandada americana. L’oportunitat existeix, però també els problemes. Sobretot, en l’àmbit de les infraestructures científiques, en el de la remuneració salarial (els contractes als EUA tripliquen els europeus) i en el de la burocràcia administrativa.

Les mesures per prendre requereixen d’un compromís comunitari per elevar el pressupost en ciència, tenint en compte que Europa es troba davant un escenari en el qual es calculen 800.000 milions de despesa en defensa, que és, aproximadament, la quantitat que els EUA dedicaven a la investigació, el doble del que inverteix avui Europa. Espanya, a través del programa Atrae, dedica 30 milions a la captació de capital humà estranger, una quantitat que també haurà d’augmentar.