Desperfectes

Els xats del ‘trumpisme’

2
Es llegeix en minuts
El presidente de EEUU, Donald Trump, y el secretario de Salud, Robert F. Kennedy Jr.

El presidente de EEUU, Donald Trump, y el secretario de Salud, Robert F. Kennedy Jr. / ANDREW CABALLERO-REYNOLDS / AFP

L’ofici de la política es va descapitalitzant i potser és per això que a la primera fila de l’Administració Trump no hi ha polítics professionals. Hi ha Trump, inversor immobiliari; Musk, l’home més ric del món; J. D. Vance, figura més que insòlita, i Robert F. Kennedy, enemic de les vacunes. Aquesta partitura sembla que va fallant en els compassos inicials i resulta que la segona línia del poder nord-americà –amb experiència política provada– viu de rectificar i matisar els fiascos de la primera. Fins i tot així, l’art de la política –nodrit de la prudència, el saber i també la imaginació– continua sent un bé públic.

Hem presenciat com un nyap espectacular l’episodi del xat d’alta seguretat al qual, per poca traça o error, va ser convidat el director de la revista The Atlantic. Aquell xat sobre els bombardejos contra el front houthi al Iemen i altres temes altament confidencials té una mica d’escena absurda en una comèdia d’errors, però hi participaven el conseller de Seguretat Nacional, el secretari de Defensa i també el vicepresident Vance, i el director de The Atlantic –Jeffrey Goldberg, habitualment insultat per Trump– ho anotava tot. LA CIA també hi era. Com que el xat opera en la xarxa de seguretat Signal, ja tenim Signalgate. L’incident ja retrona entre els murs insignes del Capitoli. Una fallida tan pueril la ciberseguretat nacional serà erosiva per a la Casa Blanca.

Pot semblar una anècdota però no tant si es té en compte que l’espionatge xinès no para ni per parpellejar. Amb l’11S, l’espionatge nord-americà es va concentrar al front antiterrorista, va baixar la guàrdia amb la Rússia de Putin i no va tenir en compte l’avanç de la Xina. Hi hagué advertiments interns però la prioritat eren l’Iraq i l’Afganistan.

Notícies relacionades

Mentrestant, la Xina s’expandia construint o comprant infraestructures per tot el món, invertint en intel·ligència artificial i espiant implacablement les potències occidentals. El 2049, en celebrar els cent anys del comunisme a la Xina, hi haurà gran espectacle, com ho va ser entrar a Hong Kong o ser seu olímpica. Aleshores Trump ja no serà a la Casa Blanca, però Jinping gairebé segur que seguirà en el poder. Si ara –segons estimacions moderades– el hacking xinès en curs supera el total del que practiquen els governs occidentals, amb els xats del trumpisme perpetrant nyaps no hi haurà res que JinPing no sàpiga.

En les seves aparicions públiques, el president Trump ha tret importància al contratemps del Signalgate. És l’estil trumpista, llançar cada dia un nou titular perquè tapi els desperfectes del dia anterior. I així queda la Unió Europea, caient en els paranys, fins al punt de recomanar un kit de supervivència en cas d’atac rus. Per la seva banda, la Xina de JinPing fa hacking’de tot, perquè s’aixequen d’hora, treballen moltes hores i manegen l’àbac com els àngels caiguts. Entre la ciberintel·ligència xinesa i els xats trumpistes, la partida està cantada.