La tribuna
Illa aguanta bé
Malgrat el caos dels trens de Rodalies, el 62% dels ciutadans aprova la gestió del president. I, sense pressupostos, ha pactat amb ERC una ampliació de despesa de 2.168 milions
El líder socialista aconsegueix transversalitat ja que, segons el CEO, l’aproven no només els votants del PSC i la majoria de la investidura (ERC i Comuns) sinó també de Junts i fins i tot del PP
El Govern de Salvador Illa dijous va patir una aparatosa derrota. El Parlament va reprovar i va demanar el cessament de la consellera Sílvia Paneque per la gestió de Rodalies. Per 67 vots contra 48 (del PSC i els Comuns) i 19 abstencions d’ERC. És una sonora bufetada, tot i que gairebé inevitable pel desgavell de Rodalies, un problema que s’ha agreujat les últimes setmanes, però que s’arrossega des de fa molts anys. Hi conflueixen una molt llarga desatenció de Renfe (i Adif), un intent de ràpida recuperació de les inversions que dificulta compaginar les obres amb un servei eficient (és incòmode habitar una casa amb els pintors dins) i el ressentiment de la plantilla amb aturades i vagues encobertes al traspàs de Rodalies. Ni Paneque ni la Generalitat en són els culpables, però les queixes sempre van contra qui té el poder i els altres partits –és llei gairebé universal– intenten capitalitzar la protesta. I el PSC no té una majoria sòlida, només la de la investidura, i ha de negociar-ho tot cada dia.
El dijous es va tornar a visualitzar que té 42 diputats de 135 i només els Comuns van tancar files mentre que l’abstenció d’ERC va obrir la porta a la derrota. Però la conjunció en contra de 67 diputats (un menys que l’absoluta) en un assumpte concret, formada per partits tan dispars com Junts i el PP, Vox i la CUP, i a sobre Aliança Catalana, no és cap alternativa. Amb tot, Rodalies és un càstig diari per a molts usuaris i no té fàcil solució a curt termini. El Govern haurà de dedicar-s’hi al màxim i tenir sort per evitar que el mal humor ciutadà el faci vulnerable.
Però, malgrat aquesta derrota, sembla que Illa es va sortint amb la seva. En la mateixa sessió parlamentària la majoria de la investidura es va recompondre i va recolzar el traspàs de Rodalies en els termes pactats anteriorment. Així, ERC va estar en contra i a favor. Com diu Junqueras, confrontant i col·laborant. I els acords amb els Comuns i amb ERC permetran afrontar la falta de pressupostos amb una autorització de despesa de 2.168 milions que farà possible iniciar el compliment d’una part del seu programa. A canvi, Illa ha pactat una rebaixa fiscal per a les rendes inferiors a 33.000 euros anuals, més de la meitat dels declarants, que ERC i el PSC ja havien acordat per als pressupostos del Govern d’Aragonès que finalment no van prosperar. També amb un pacte amb els Comuns per augmentar la taxa turística –amb bastant marge per als municipis– perquè el turisme està disparat, també genera inconvenients i és lògic que contribueixi més.
Així, pas a pas i amb un estil desinflamatori, Illa s’afirma. Però haurà de negociar amb ERC i els Comuns una altra ampliació de despesa de 2.000 milions. I l’augment de l’impost de transmissions als "grans tenidors", cessió als Comuns, pot ser negatiu per a la construcció. Ull, perquè l’enquesta del CEO (Centri d’Estudis d’Opinió) confirma que l’habitatge és de llarg el problema que més preocupa els ciutadans.
I aquesta enquesta del CEO, coneguda també aquest dijous, indica que Illa, malgrat la falta de majoria i a les dificultats, aguanta bé. Dues grans dades són irrebatibles. Un, amb Rodalies a sobre, el 62% dels catalans aproven la gestió del Govern, el percentatge més alt en molts anys. I l’aprovat no ve només dels socialistes (83%), d’ERC i dels Comuns, sinó també dels puigdemontistes (70%) i fins i tot dels votants del PP (55%). L’estil Illa aconsegueix certa transversalitat. Dos, la demanda de més autonomia ja no es tradueix en un aval a la independència. Ara, la defensen només el 38%, el suport més baix en molts anys, i s’hi declaren contraris el 54%, el rebuig més fort des de l’inici del procés.
Altres dades corroboren la tendència. El PSC tornaria a guanyar les eleccions. Sense pujar en vots, cert, però augmentant el seu avantatge sobre el segon partit (Junts). I Illa és el president preferit per a la Generalitat (22%), a una llarga distància de Puigdemont (9%) i Junqueras (6%). Malgrat la bufetada del Parlament, Illa es referma. Però segueix sense majoria de govern i haurà de suar la samarreta cada dia. I té dues pedres a la sabata que l’amenacen: Rodalies i l’habitatge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
