Bojos pels fills

1
Es llegeix en minuts
Bojos pels fills

Zowy Voeten / EPC

"Crec que hem de ser molt més intolerants amb les mostres de violència dels pares/mares que sembren el pitjor en els nostres fills. Si n’hi ha que són agressius i que els inculquen mals missatges, hem de parar el partit d’acord amb els entrenadors, el delegat de camp i la taula. I si amb el diàleg no se soluciona, se suspèn; i si cal trucar a la policia, doncs se li truca. Això ja no va només de bàsquet...". No utilitzar WhatsApp evita la militància gairebé obligatòria en la miríada de grups que neixen des de l’amistat, la família o la feina; fins a l’afició pel pàdel, els clubs de lectura o la caça del senglar. La llista és interminable i allà no podia faltar l’abnegat col·lectiu de progenitors que cada cap de setmana carrega motxilles, recorre quilòmetres i hipoteca el seu temps lliure per convertir-se en espectadors de les activitats esportives dels seus fills.

Les frases que encapçalen aquest article estan recollides d’un d’aquests grups; les va escriure algú frustrat pel vergonyós espectacle que tant abunda: el de pares/mares, convertits en hooligans vociferants. Cada cert temps, quan alguns d’aquests descerebrats arriben fins i tot a les mans, es difonen imatges dels incidents i s’esquincen unes quantes vestidures per apaivagar males consciències. Però trobo a faltar algun estudi, no només per confirmar que en el quilo de persones sempre entra una porció de pallussos, sinó per mesurar l’impacte d’aquest massiu servei amb l’esport dels xavals, que a sobre pot derivar en encabronament dels adults. L’avi que ja començo a ser no recorda dels seus primers temps de competició esportiva cap seguiment familiar. I em pregunto: ¿és possible que ara els acompanyem i els facilitem tot per sobre de les nostres possibilitats i de les seves necessitats? ¿Què aflora de nosaltres, amb tant acompanyament? A més de ser un servei de transport, és clar. No ho sé, està bé que parlem constantment de la sèrie Adolescencia, és molt recomanable. Però analitzar la realitat resulta imprescindible.

Temes:

Educació Fills