Editorial

De la bronca a la proposta

El PP fa bé d’exigir a Sánchez que concreti i debati els seus plans, però també hauria d’oferir suports

2
Es llegeix en minuts
De la bronca a la proposta

El Partit Popular va fer durant el cap de setmana passat la seva 27a reunió interparlamentària a Sevilla, on es van reunir diversos centenars de parlamentaris . En la seva al·locució de clausura, Alberto Núñez Feijóo va semblar abandonar el seu afany per tombar a qualsevol preu i al més aviat possible el govern del PSOE i Sumar. Quan pràcticament es compleixen tres anys de la seva arribada a la presidència del PP, Feijóo va voler projectar la seva mirada cap al futur, és a dir, al final del mandat de Pedro Sánchez, previst per al 2027, d’aquí més de dos anys. El PP assumeix sense embuts que, malgrat la seva victòria del 23 de juliol del 2024, l’executiu de Sánchez, fruit de complexes aliances polítiques, és perfectament legítim i democràtic. Feijóo va deixar clar, en aquest aspecte, que descarta qualsevol intent de moció de censura, inviable d’altra banda, contra el president del Govern. "Hi arribarem una mica més tard, però hi arribarem bé".

El deure del PP no és cap altre, va remarcar amb solemnitat el seu president, que mostrar que hi ha un "altre camí", que existeix una alternativa a l’actual govern de coalició. Per a això va exigir a tots els presents treball i tenacitat. És a dir, esforçar-se per fer arribar el seu programa i el seu projecte. Convèncer els ciutadans que el PP, que s’enorgulleix de ser un partit d’Estat, no només pot governar, sinó que és convenient que ho faci. En un dels vídeos projectats a les enormes pantalles s’assenyalava: "Som la política que escolta, som la política que resol, som la política que serveix". No obstant, en el mateix discurs en què va apel·lar a la política en majúscules, a les idees i a actuar des dels valors, el líder popular va abundar també en el discurs tremendista. Així, per exemple, va denunciar el "despotisme sanchista", a més d’acusar Sánchez de convertir Espanya en una "república bananera" i d’haver apostat pel "deshonor i el desgovern".

Pel que es va veure i sentir a Sevilla, el PP continua combinant l’atac dur contra Sánchez a tots els flancs amb una voluntat més constructiva, imprescindible per fer-se mereixedor de la confiança i els vots de les zones temperades de l’electorat. S’exposa a diversos riscos. El soroll del xoc constant amb el Govern també pot dificultar que el seu missatge arribi amb la nitidesa deguda als ciutadans. Mostrar la gestió des de les comunitats autònomes i ajuntaments com a prova que és capaç de posar en pràctica les seves propostes és difícil sense poder aprovar pressupostos allà on això depèn de Vox, però les exigències que els seus exsocis plantegen a canvi corren el risc de distorsionar aquest missatge. El PP compta amb una majoria de diputats al Congrés, així com una majoria absoluta al Senat. És en aquests fòrums, en la seva acció de govern i en fòrums parlamentaris, on pot evidenciar que té idees atractives per oferir i que és capaç d’anteposar l’interès d’Espanya al tacticisme partidista quan és necessari. Feijóo va reclamar a Sánchez novament que porti els pressupostos a les Corts o bé marxi. També va demanar explicacions sobre les inversions milionàries en defensa que Sánchez pretén portar a terme. El PP fa bé d’exigir a Sánchez que detalli els seus plans i els porti a les Corts, però alhora hauria d’aprofitar l’oportunitat per oferir el seu suport en aquesta qüestió transcendental.