Competitivitat

2
Es llegeix en minuts
Vista panoràmica de Barcelona

Vista panoràmica de Barcelona / Ajuntament de Barcelona

Barcelona té 101,9 quilòmetres quadrats davant els 604,3 de Madrid. Barcelona és un sisè de Madrid i té menys habitants (la meitat), però la seva densitat és més de tres vegades superior: 16.637 habitants per quilòmetre quadrat davant els 5.265. Per això, moltes necessitats i serveis de Barcelona van lligats a les ciutats més pròximes (l’Hospitalet, Badalona, el Prat, Sant Adrià...). És la raó de l’existència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que coordina molts serveis, entre d’altres el metro, i que presideix l’alcalde de Cornellà, Antoni Balmón.

Foment ve prestant creixent atenció a les urgències de Barcelona per ser competitiva al món. Ho fa a través de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), que dirigeix Fèlix Riera i que ha publicat quatre informes (Rethink BCN) sobre la qüestió. La gran metròpolis no és possible amb l’actual ciutat, ni fins i tot amb l’AMB. La SBEES preconitza un nou model metropolità que reuneixi 134-164 municipis, amb 3.234 quilòmetres quadrats i més de 5 milions d’habitants. Inclouria així Sabadell, Terrassa, Mataró...

En l’últim rethink es remarca que els projectes programats per als pròxims anys –l’alcalde Collboni s’hi refereix sovint– fan obligat pensar en un nou model metropolità, perquè els seus efectes transcendiran a l’actual AMB. L’eix del Besòs, amb 27 projectes, entre els quals les Tres Xemeneies, i una inversió de 500 milions. La remodelació de Montjuïc, amb la nova ampliació de la Fira, l’estació de la Sagrera o el nou Hospital Clínic, a l’alta Diagonal. Fins i tot projectes culturals com l’ampliació del MNAC o del Macba i el nou Thyssen a la Gran Via tindran repercussions i faran necessària una millor mobilitat a la metròpolis.

Notícies relacionades

Barcelona capital s’ha d’obrir cap a l’exterior i els ciutadans de la gran metròpolis han de poder utilitzar la capital amb total normalitat. L’últim rethink ho posa de manifest i esbossa solucions atrevides. Encara més, venint d’un think-tank de Foment. Així –en ple caos de Rodalies, que evidencia el fracàs de Renfe i Adif– se suggereix "un tren urbà d’alta velocitat, similar al RER de París". També la inevitabilitat de reduir l’ús del vehicle privat "amb mesures dissuasòries, com els peatges urbans i les restriccions de circulació".

El nus gordià és la governança d’una metròpolis de 5 milions. La SBEES assenyala l’èxit de l’alcalde del Gran Londres. Però el sap no importable. ¿Com es crea un ens públic eficient per a 5 milions en una Catalunya de 8 sense afectar l’auctoritas de la Generalitat? El president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, al presentar el rethink va reclamar la gran metròpolis, però no va anar més enllà. Serà necessària una decisió política amb un supermàxim consens. La guerra Pujol-Maragall de quan es va donar el primer AMB no pot repetir-se. I ha d’anar bastant més enllà d’un pacte Illa-Collboni.