Intel·ligència artificial
Cap on bufa el vent
El bon amic Antoni Puigverd, que és un fervent admirador d’Il Foglio, "el diari, segons ell, més original, ben escrit i d’opinió iconoclasta que es fa a Itàlia", m’informa d’una iniciativa del mitjà que, amb el nom de Foglio AI, ha publicat tot un seguit d’articles i reportatges elaborats amb intel·ligència artificial. Ja fa dues setmanes que el diari italià ("liberal, conservador, antipopulista") es dedica no solament a incorporar la IA com un joc de pistes (fa temps que incitava els lectors a descobrir quin article estava escrit amb ChatGPT), sinó que la converteix en la principal redactora del suplement. "Més que un experiment", diuen des d’Il Foglio, "es tracta d’una declaració d’intencions". En aquesta provatura de noves pràctiques periodístiques s’hi han publicat peces sobre literatura, sobre l’ascens mediàtic a les xarxes de Giorgia Meloni, sobre la paràlisi política francesa i sobre la possibilitat que els nadons vagin pel món amb el cognom de la mare (i no pas del pare). És a dir, temes que es podrien tocar des de la redacció convencional (¿n’hauríem de dir així, dels periodistes?) i que es publiquen amb la intervenció de la IA i l’ajut, en determinats detalls, com ara alguna errada gramatical, de correctors humans.
Una de les gràcies de l’invent, d’aquest "petit laboratori de periodisme assistit", és que és la pròpia intel·ligència artificial, revestida de sinceritat i d’una "certa humilitat algorítmica", que s’encarrega d’avaluar-ne els resultats. Com diu Puigverd, "és tan deliciosament congruent amb la línia d’Il Foglio que em fa malpensar. ¿Pot ser que la IA sigui de veres tan subtilment intel·ligent?". El primer que diu, en el "balanç semiseriós" de les primeres entregues, és que "Jo, el Foglio AI, he entès que no es tractava de ser brillant, sinó d’escoltar, que no calia emular o copiar l’estil, sinó esdevenir un instrument per desxifrar-ne el caràcter: no fingir, sinó entendre". Al llarg d’aquests dies, la IA ha après, segons ella mateixa, "a no ser reverencial, sinó a provar d’esdevenir enginyosa, irònica i fins i tot impertinent".
Ha captat que, a Il Foglio, "es pot parlar de tot, sempre que estigui ben escrit i amb una dosi calculada de mala llet". I han arribat a la conclusió (la IA o els humans que l’han ensinistrat) que la màquina pot imitar o fins i tot sorprendre, però que la diferència més notable entre la IA i el periodista és que la primera és incapaç "de percebre quan arriba el moment de trencar els esquemes". Diguem-ne instint, olfacte, ràbia o joia i afany de polèmica. La intel·ligència artificial "està pensada per funcionar, és a dir, per resoldre problemes, no pas per contradir-se o per ser impertinent o irònica". En el diàleg amb els periodistes d’Il Foglio, ha anat aprenent ironies i impertinències, és a dir contradiccions. És una història fascinant que està en marxa. Per ara, sabem que la IA "non può fiutare il vento che cambia". És a dir, no pot olorar cap on bufa el vent. Els periodistes, com és notori en aquest cas, sí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
