La inhabilitació de Le Pen

Tot i que, en teoria, es possible que l’apel·lació es resolgui abans de les presidencials, tot indica que Le Pen no podrà presentar-se i que el candidat per Reagrupament Nacional haurà de ser el jove líder emergent del partit, Jordan Bardella. No sembla que això hagi d’impedir que arribi en primer lloc, tenint en compte la desorientació i les divisions que afecten les altres forces polítiques, però el canvi pot contribuir que l’extrema dreta no resulti vencedora en la segona volta. Le Pen, que ha aconseguit els suports dels principals líders ultres, des d’Elon Musk i Viktor Orbán fins a Vladímir Putin i Santiago Abascal, ha acusat la justícia d’estar al servei del "sistema", i ha arribat a qualificar la condemna de "bomba nuclear". Presentant-se com a víctima, pretén sens dubte provocar la solidaritat d’una part de l’opinió pública en benefici dels seus interessos o, en última instància, de les opcions de Bardella a la presidència. Més enllà d’aquests objectius immediats, ha emprès una croada contra el sistema judicial acusant-lo de lawfare, com ha passat en altres països –també a Espanya– i singularment als Estats Units, on Donald Trump considera que els jutges constitueixen un obstacle en l’acompliment del mandat que li han atribuït les urnes.

En temps de torbació i polarització de la vida política com els actuals, la temptació de retallar el poder de la justícia, qüestionant el necessari equilibri entre els tres poders de l’Estat, és manifesta. Davant aquest intent, no hi ha cap altra actitud que el respecte a les decisions judicials. Molts francesos poden dissentir de la decisió del tribunal que ha inhabilitat Marine Le Pen. Poden pensar-ho fins i tot líders de l’esquerra, com Jean-Luc Mélenchon, que temen un efecte bumerang a favor d’ella, però les decisions judicials estan per ser acatades. Aquí, a França, i als Estats Units, on el mateix Tribunal Suprem ha criticat la temptació de supeditar el poder judicial a les decisions de la presidència.