Ho farem millor

Notícies relacionades

Martingales immobiliàries

Criteria, un salvavides per a Celsa

A milers de quilòmetres de distància, en un popular programa televisiu de cites, una joveníssima participant afirma: "Escric poesia, però no soc roja". No hi ha un indici de provocació ni d’incomoditat en el seu to, però aquest "roja" elevat a declaració de principis arriba carregat de memòria angoixada. De dones rapades pels vencedors, insultades i passejades pels carrers dels pobles. ¡Roja!, els cridaven, mentre el seu ventre es buidava per l’oli de ricí obligat a empassar-se. Roja va ser aquesta mitja Espanya que va mirar de mantenir un govern legítim en una guerra il·legítima. Roja, aquesta Espanya vençuda que va patir dècades d’humiliació. Rojos, els represaliats, els que es van podrir a les presons, les que van ser tancades en psiquiàtrics... "No soc roja", diu ella i la seva veu no és única, perquè són molts els joves que regurgiten lemes d’un passat que els horroritzaria viure.

Corre per la memòria històrica i es pot fer un exercici d’autocrítica: podíem haver-ho fet millor. Massa cops s’ha reduït el passat a un objecte més de crispació. Una polarització que debilita la nostra democràcia. PSOE i PP fent gala de la seva incapacitat de pactar. Uns utilitzant Vox com arma llancívola i d’altres, com a crossa. A la fi, la ultradreta alimentada per tots. També a l’esquerra del socialisme és difícil trobar una proposta il·lusionant. La seva pèrdua de poder està sent inversament proporcional al seu grau de sectarisme, només semblen interessats a fer caure l’aliè. Col·lectivament, necessitem mirar-nos al mirall.