Ocupació, a l’alça però en l’aire

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Espanya es va incrementar aquest mes de març en 161.492 persones fins a arribar als 21,35 milions d’ocupats. Es tracta d’un creixement més feble que el d’anys anteriors (tot i que similar al dels exercicis prepandèmia), però que en gran part pot respondre a la situació tardana al calendari d’aquest any de les dates de la Setmana Santa, el moment en què es reactiva en ocupació en els sectors de l’hostaleria i el turisme en una fase ascendent que arriba fins al final de l’estiu. Amb una mirada interanual, el nombre d’ocupats el març del 2024 va ser de 20,9 milions (l’increment s’acosta, doncs, al mig milió d’afiliats), i les xifres rècord històriques de persones empleades per compte d’altri o d’autònoms, que es van assolir l’estiu passat amb 21,38 milions de cotitzadors, estaria, si seguís l’evolució actual del mercat laboral, a punt de ser depassada.

Les estadístiques laborals, contemplades en un arc temporal més ampli, contenen més elements que alimenten l’optimisme que el contrari. Gran part de l’increment de la població activa es deu a la immigració, però l’economia ha sigut capaç de generar un nombre de llocs de treball superior al de persones que s’han incorporat per força laboral del país, de manera que la taxa d’atur ha descendit fins al 10,6%. Tot i així, continua sent el doble de la mitjana de la UE. L’ocupació és de més qualitat i les xifres oficials no es deuen només a un efecte virtual de la contractació fixa discontínua (que ha passat en els últims cinc anys del 2% al 5%). La temporalitat, un dels defectes del mercat laboral espanyol, s’ha reduït, amb un increment del 51% al 58%, en aquest mateix període, dels contractes indefinits a temps complet (i de l’11% al 15% dels indefinits a temps parcial). Per sectors, el panorama és desigual: lideren el creixement els professionals de l’ensenyament (32%) i els de la informàtica i noves tecnologies (31%), exponents respectivament de dues dinàmiques, la contribució de la despesa pública a la creació d’ocupació i la de la innovació

Qualsevol expectativa s’enfronta, no obstant, a la incertesa sobre fins a quin punt el cicle de creixement i ocupació es veurà sacsejat per les mesures proteccionistes dels Estats Units en forma d’aranzels, per la resposta que forçosament ha de donar la Unió Europea i pel dany que mútuament s’infligeixin els dos blocs comercials. La convocatòria per part del president del Govern per reunir avui a la Moncloa els sectors afectats per la guerra comercial en potència, amb l’advertència que l’Executiu està disposat a aplicar mesures del mateix caràcter que va impulsar durant la pandèmia, és alhora tranquil·litzador i preocupant. És positiu per a les empreses i treballadors que poden rebre un impacte directe que es plantegin mesures escut com els ertos, les prestacions per cessament d’activitat i els crèdits, tot i que traçar un paral·lelisme amb el que va passar després de la irrupció del coronavirus el 2020 no és precisament tranquil·litzador.

La hipòtesi d’una escalada de represàlies comercials mútues afectaria menys Espanya que altres països més exposats a les barreres que aixequi Trump al comerç internacional. Però més enllà de respondre puntualment a les amenaces aranzelàries dels Estats Units, el conjunt de la UE fa bé de buscar la sortida a la disrupció que s’acosta multiplicant els esforços per ratificar, ampliar i acordar acords de comerç recíprocament positius amb el Mercosur, l’Índia o la Xina.