¿El caos d’un depredador?

Trump creu en els aranzels (la paraula més bonica que diu conèixer), en expulsar els immigrants i sap que la política DEI (Diversitat, Equitat, Inclusió) ha anat massa lluny. I amb aquests elements ha conquerit el partit republicà i guanyat dues eleccions presidencials. Simplificant, ha seduït els que compren sabates xineses, que són més barates, però ploren perquè les fàbriques americanes de sabates i els seus llocs de treball hagin desaparegut. I aposta que els aranzels faran que els inversors tornin a fabricar a Amèrica i creïn ocupació o –cas contrari– hagin de pagar aranzels amb què podrà abaixar impostos. Un altre punt dels seus punts cardinals. ¿Posa aranzels del 46% al Vietnam, més que el 34% a la Xina, perquè creu que si torna el que allà es produeix Amèrica serà més rica? És una bogeria.

I la gran majoria d’economistes sap –el judici més sever és el de Michael Strain, director de l’American Enterprise Institute– que els aranzels gravaran el consum i hi ha alts riscos –ho acaba d’afirmar Jay Powell, president de la Reserva Federal– de què empenyin a l’alça la inflació i redueixin el creixement. I, en aquest marc–i contra el que exigeix Trump–, Powell no vol baixar els tipus del 4,5%. ¿Hi haurà xoc entre Trump i la Reserva federal, el que agreujaria la sensació de caos?

Per entendre Trump potser convé anar més enllà de l’anàlisi racional. El sociòleg Giuliano da Empoli, autor de El mago del Kremlin acaba de publicar a París La hora de los depredadores. Peca una mica d’impressionisme, no parla ja de "els homes forts" descrits per Gideon Rachman del Financial Times sinó dels depredadors que de forma brutal violen les lleis. "La reelecció de Trump és una espècie d’Apocalipsis. La sembra del caos, que fins ara era l’arma dels insurgents, és ara la dels poderosos". Per a Empoli, Trump i Bukele "són homes normals, però d’abans de l’estat de dret i després de la seva victòria Trump està en una lògica pròxima a les autòcrates que només confien en un petit cercle de fidels per governar i van contra els jutges".

Empoli el retrata: "No és intel·ligent en el sentit intel·lectual. No llegeix. No ja llibres o diaris, ni les notes de deu línies que li preparen els consellers. Només parla i cuida les xarxes. Però té un sensacional instint polític". Per això ha guanyat i, així –obsessionat en la seva visió del món i envoltat de fidels que l’adulen i el temen–, ha desencadenat una gran guerra comercial. Però l’economia no és un combat de depredadors. Els mercats americans han tingut aquesta setmana la pitjor caiguda des de la pandèmia del 2020 i el dòlar s’ha depreciat. Ha sigut un vot de desconfiança a qui presumeix que farà Amèrica més rica.

Notícies relacionades

Ron Vara: mori la intel·ligència

Els morts ens sobreviuen

Després d’"el dia de l’alliberament", la caiguda dels mercats li ha clavat una gran bufetada, malgrat que continuï dient "que mai canviarà la seva política". Però Amèrica és una democràcia, els donants de les seves campanyes estan commocionats, els jutges frenen moltes de les seves "ordres executives" i ja hi ha senadors republicans que es rebel·len contra els aranzels.

Trump galleja amb presentar-se per tercera vegada el 2028 per al que hauria de canviar (o violar) la Constitució. Però la Cambra de Representants –només té avantatge de 220 a 213– s’ha de renovar totalment d’aquí 19 mesos. L’economia comptarà i potser és una cosa puntual, però dimarts Susan Crawford, la candidata progressista al Tribunal Suprem de Wisconsin –on Trump va guanyar per poc les presidencials– va derrotar per 10 punts (55% a 45%) el candidat republicà avalat per Elon Musk. Qui va dir que allà es decidia el futur d’Amèrica. ¿El caos dels depredadors podrà més que els mercats i la democràcia.