Curtcircuits emocionals

L’home, abatut, es va asseure a terra, completament a les fosques, i va pensar que els objectes i l’electricitat ens deceben tant o més que les persones. En el cas que ens ocupa, encara no sabia si el problema era de la companyia elèctrica o de la bombeta. Va preferir que la responsabilitat fos de la subministradora, ja que a la bombeta li tenia un carinyo explicable, ja que l’havia rescatat de la casa dels seus pares quan van morir. "Mentre funcioni", va jurar llavors als seus progenitors morts, "continuareu vius en la meva ànima". I així era: cada que vegada que encenia o apagava aquell llum, els recordava. La promesa era absurda, però la majoria de les ofrenes íntimes ho són. Un viudo molt conegut explicava a la tele que davant el fèretre de la seva dona va prometre que cada vegada que escalfés al forn una pizza precuinada (a la qual els dos eren molt aficionats) resaria una oració per ella. Ho va fer així durant sis mesos i després va oblidar la promesa o va començar a practicar-la de manera aleatòria. Llavors, se li va aparèixer en somnis la difunta i li va dir que ja estava llest per començar una altra relació amorosa. I així ho va fer. Els vius fem disbarats molt, però els morts no es queden enrere.

Notícies relacionades

L’alternativa xinesa

El ‘xerpa’ Sánchez, a la Xina

El cas és que el meu amic, el de l’interruptor del llum, es va internar a l’interior de la vivenda i va comprovar amb alleujament que no arribava electricitat a cap de les habitacions. Animat per aquesta comprovació, va trucar a un tècnic que, després d’estudiar la instal·lació, va deduir que el problema l’ocasionava precisament la bombeta del rebedor, que quan s’encenia causava un curtcircuit i feia saltar el diferencial de tota la vivenda.

Va canviar la bombeta i diu que no ha tornat a pensar en els seus pares cada vegada que encén la nova, però el cert és que no deixa d’explicar la història a tothom.