De l’amenaça a l’oportunitat
Des de la seva arribada a la presidència, Donald Trump està consagrant un gir autoritari als EUA unint-se així al creixent nombre de països que llisquen pel camí il·liberal. L’expulsió indiscriminada d’immigrants, la derogació de les polítiques de gènere i de diversitat, l’acomiadament massiu de funcionaris, les retallades en educació, els enfrontaments amb el poder judicial i la recent insinuació que podria utilitzar una argúcia per ser president un tercer mandat malgrat la prohibició constitucional, són totes elles mostres de l’escàs respecte de l’administració Trump pels principis del liberalisme polític. Però és que, al seu torn, amb la política aranzelària de tall proteccionista que està promovent també està posant en dubte els fonaments econòmics del liberalisme. I si a tot això s’hi afegeix el seu gir aïllacionista en política exterior, es constata que els EUA han deixat de ser el líder del món lliure.
En aquest context, Europa, una vegada hagi superat el xoc de sentir-se menystinguda pel seu fins fa poc aliat en la guerra d’Ucraïna i d’assumir que a partir d’ara la seva defensa és cosa seva i que poc pot esperar dels EUA i de l’OTAN, està en condicions, si s’ho proposa, d’agafar el relleu en la tasca de liderar la defensa de l’ordre liberal. I ho ha de fer, d’una banda, combatent qualsevol temptació il·liberal, començant per les que s’estan produint en el seu si. I per l’altre, promovent la llibertat de comerç al món. I, per què no, impulsant unions comercials entre els països perjudicats pels Estats Units.
Notícies relacionadesAixò sí, sense oblidar, com s’ha fet massa sovint, que la defensa de l’ordre liberal no només ha de ser de naturalesa econòmica, sinó que ha de ser indissociable del respecte als valors democràtics i als drets fonamentals. Però perquè tot això passi és necessari un elevat grau de cohesió interna, no només entre els diferents països de la Unió sinó també a l’interior d’aquests. I és en aquest sentit que a Espanya ens hauríem de felicitar perquè l’anunci de Trump sobre els aranzels ha obert una oportunitat per al retrobament i la cooperació entre el PSOE i el PP, dos partits absolutament enfrontats en l’arena política espanyola però aliats a Europa. El govern socialista, a la recerca d’una resposta consensual al desafiament econòmic desencadenat per Trump, ha allargat la mà al PP, i aquest ha recollit el guant, una decisió que a més li permet distanciar-se dels patriotes de Vox, que continuen recolzant Trump. I, tot i que aquesta actitud contrasta amb la del pla de rearmament que també hauria de consensuar, és un primer pas imprescindible.
El president americà i les seves polítiques suposen una gran amenaça interna i per a la comunitat internacional, però també poden ser l’estímul que potser feia falta perquè Europa assumeixi el seu paper com a líder del món lliure i per revertir les dinàmiques polaritzadores que a tots els països posen en risc la democràcia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
