Neró, Trump i les flames

Tots els experts assenyalen que els arguments reprovatoris del president nord-americà per propiciar aquest tomb a l’economia mundial són erronis, però Neró també va culpar falsament els cristians de l’incendi... i va marcar l’inici de la seva persecució. Poca broma amb la capacitat destructiva de les acusacions espúries.

Trump juga amb la por. Llança la bola dels aranzels i espera que el món, aterrit, s’arrossegui davant d’ell pregant magnanimitat. Només així s’entén que Rússia hagi quedat al marge dels gravàmens o que l’Iran només hagi sigut castigat amb un 10%. Les negociacions amb els dos països ja han trobat les seves vies. Per a la resta del món: el caos econòmic i el temor d’una recessió global.

Trump llança les boles, però el seu joc també produeix moviments que s’escapen del seu control. Com el creixent orgull europeista o el descol·locament dels seus seguidors ultres. Aquí es troba la difícil papereta de Vox. La contradicció de definir-se com a ultranacionalista i anar en contra dels interessos d’Espanya. Abascal ha optat per carregar contra la UE i Sánchez pels aranzels de Trump. Com un cristià criticant Sant Pere crucificat mentre ell mateix és clavat a la creu, tot per ordre de Neró.

La por i la crueltat defineixen la política trumpista. La falta de compassió regeix al donar suport de forma incondicional al genocidi perpetrat per Netanyahu o bé al provocar unes deportacions errònies de persones en asil. La pedagogia de la brutalitat. ¿Es filtrarà en tota la societat?

Notícies relacionades

Oblits i mitges veritats

Por escènica del PSOE al PP (i viceversa)

Neró es va inventar tota mena de notícies falses contra els natzarens, fins i tot va prendre el sagrament de l’eucaristia en el sentit literal i els va acusar de caníbals (¿recorden Trump afirmant que els migrants menjaven mascotes?). Contra ells va ordenar les pitjors salvatjades. Van ser devorats per bèsties, crucificats o cremats vius i utilitzats com a il·luminació nocturna. Però tanta ferocitat va tenir un efecte inesperat, va augmentar la seva imatge de màrtirs i herois. Ja sabem com va acabar la història: amb el cristianisme convertit en l’única religió oficial de l’imperi.

No menyspreem la capacitat col·lectiva de resistència a la deshumanització, especialment quan El Dorado promès transmuti en un patiment estèril. A la fi, aquest Trump que es delecta provocant la por, pot acabar convertint-se en el revulsiu de si mateix: el símbol de tot el que no volem ser. Davant la mesquinesa del búnquer, un puixant punt de trobada.