‘Trumpades’ precises

No deixa de ser una paradoxa que sigui avui un individu com Donald Trump, pel que representa, qui s’erigeixi com el paladí del proteccionisme mentre té al davant el Partit Demòcrata, que se suposa rebutja la política aranzelària. És com si la història s’hagués girat com un mitjó. I aquells que avui podríem considerar com els capdavanters del Nord siguin els contraris a penalitzar les importacions i els hereus del sudisme fossin els campions del proteccionisme.

El que és cert és que el món, amb la globalització, ha fet un tomb. Tampoc res sorprenent. Els sindicats i els partits d’esquerra, a Catalunya, eren partidaris de limitar el dret al treball per als forans. Eren els anys trenta. En plena República. I mantenien que no es podia donar un lloc de treball a algú arribat de fora si anava en detriment d’un local. Avui ens semblaria una posició xenòfoba, discriminatòria i fins i tot racista. Però era així.

Les mesures de Trump estan posant en perill l’economia mundial i enfonsant, almenys conjunturalment, les borses. Totes. El cert és que això a Trump no sembla importar-li. Va a la seva, a donar satisfacció a una parròquia incondicional, la mateixa que assalta el Capitoli.

Notícies relacionades

Religió, ¿de dretes o d’esquerres?

Síndrome post Sant Jordi

Trump va aixecar la bandera de les classes mitjanes empobrides, es va dirigir directament a aquells sectors que han pagat amb l’atur o la seva pèrdua d’estatus, l’antigament pròspera indústria del motor. O tants altres sectors industrials víctimes de la competència que ha imposat la globalització.

No, Trump no està boig. Sap a què juga. I va a totes, aliè a les crítiques de mig món i conscient que dona satisfacció a milions de nord-americans desesperats, cremats o fastiguejats de la vida i el futur. Aquí hi ha el quid de la qüestió. Tan simple, tan complicat i tan devastador com això.