Gat adoptiu

El ‘xerpa’ Sánchez, a la Xina

1
Es llegeix en minuts
El ‘xerpa’ Sánchez, a la Xina

EP

En l’argot de la Unió Europea, un xerpa és un diplomàtic o assessor experimentat que fa la feina preparatòria, coordina agendes, negocia punts clau i assegura que les reunions d’alt nivell siguin productives. És un terme que s’ha generalitzat per analogia amb els xerpes de l’Himàlaia, coneguts per guiar i ajudar els alpinistes en el seu ascens als cims: funcionaris que aplanen el camí dels líders en les negociacions difícils com els originals ajuden els escaladors a conquerir el cim de la muntanya.

Una tasca similar a la de xerpa té encomanada aquesta setmana el president Sánchez en el seu transcendent viatge a la Xina, previst des de fa mesos però que la guerra comercial desencadenada per Trump amb els seus aranzels indiscriminats ha convertit en clau per a la Unió Europea i que per això s’ha coordinat amb Von der Leyen. Tot i que l’octubre passat va ser Brussel·les la que va decidir castigar els cotxes elèctrics xinesos amb aranzels addicionals del 17% i el 35,3%, que es van sumar a l’existent del 10%, dijous passat es va reconduir la situació i la Xina i la UE van acordar reprendre les negociacions per establir un compromís de preu mínim per als vehicles asiàtics.

Notícies relacionades

Res uneix més que tenir un enemic comú, també en les relacions comercials, i Europa i la Xina es necessiten davant un Trump desencadenat: l’accés europeu a un mercat gegant com el xinès reduiria la dependència dels EUA i donaria accés a matèries primeres crítiques (com les terres rares) i a tota mena de tecnologia, a més d’atraure empreses interessades a invertir en infraestructures, manufactura i logística.

La Xina s’ha convertit en vital per a Europa després dels aranzels de Trump i Sánchez, que viatja junt amb una desena d’empreses espanyoles, serà el primer mandatari del continent a visitar Pequín i a reunir-se amb Xi Jinping. Davant la necessitat europea de diversificar mercats per fer front al desafiament nord-americà, la cimera xinesa està ja molt més cotitzada que la de l’Himàlaia.