Por escènica del PSOE al PP (i viceversa)

No podrà ser. El Govern ha tornat a la seva zona de confort que en realitat és un calvari, la de la majoria de la investidura construïda amb una lògica de polarització que l’huracà Trump s’està carregant. Els de Sánchez han convidat Junts al decret per crear l’escut contra els aranzels de Trump. Aquest moviment ha expulsat de la negociació el PP, el primer partit del Congrés amb el qual les mesures es guanyaven un suport majoritari de la societat i de les comunitats autònomes. Però la insaciable necessitat de postureig dels de Puigdemont els ha portat a convertir el que és obvi en mèrit polític. Si les coses es fan bé, les ajudes s’han de repartir proporcionalment a les exportacions ho mesurem per empreses, per sectors o per comunitats autònomes, si és que té sentit mesurar-ho així en aquest cas. ¿Se li negaran ajudes a una indústria catalana si té el NIF a València i no comptaran en el 25% suposadament pactat?

La por escènica s’ha imposat a les casernes de la Moncloa i de Génova. El Govern no vol donar als seus socis de govern i parlamentaris la carta d’un pacte amb el PP que els faci fàcil deixar-lo caure o que encareixi els pròxims acords. Però la realitat és tossuda i de la mateixa manera que l’agenda europea allunya el PP de Vox, la resposta als desafiaments de Trump provoca que els set vots de Junts deixin de ser decisius per la incompareixença de Sumar, IU, Podem, Compromís, Bildu i en alguns casos Esquerra. Regalar-li el tuit del 25% de les ajudes als aranzels, que el PP ha anomenat la quota aranzelària, es podria quedar en un brindis al sol o en el que realment sembla que és: el salvavides per fugir d’un pacte que cada dia és més inevitable. En l’actual projecte europeu, els dos partits que més coincideixen són PP i PSOE. La resta significa el bloqueig o sortir del tauler de Brussel·les. Però la por escènica és molt forta, fins i tot Trump ho comença a sentir.

Temes:

Investidura Govern PSOE

Inicia sessió 0 Comentaris