Marine i Martin Luther
Si ets polític i resulta que et condemnen per un delicte establert a l’ordenament jurídic, amb totes les de la llei, proves concloents i veredicte en ferm, tens dues possibilitats de sortir-te’n. Procurar que no et passi res perquè ets un president electe o carregar el mort a una conjura liberal i comunista contra la democràcia o, també, a una conjura antipatriòtica. A una conjura, en definitiva, que fa servir la judicatura com a arma llancívola contra la bona fe dels que defensen causes justes. O totes dues coses o totes tres alhora. El cas de Donald Trump ja va trencar els esquemes que teníem. Va ser condemnat pel cas de l’actriu porno Stormy Daniels, a qui va subvencionar perquè callés, però un jutge va decretar la seva "llibertat incondicional", amb la qual cosa no va pagar cap multa ni va entrar a la presó. Tot això passava deu dies abans que fos investit president. Mentrestant, el fiscal especial que dirigia les investigacions sobre la participació de Trump en l’assalt al Capitoli i pels intents de revertir el resultat electoral de 2020, declarava que ja ho tenien tot a punt per a "una condemna segura", just quan s’anunciava que el judici quedava en un no-res perquè Trump ja tornava a ser president i no es podia condemnar un president. És a dir: convicte i salvat per la campana.
Marine Le Pen, com que no controla tant com l’amic americà els dispositius legals, sembla que no es podrà presentar a les presidencials de 2027 i que, a més a més, haurà de dur un braçalet electrònic, que és com anar a la presó però dormint a casa. Sí, ja ho sé, hi ha la possibilitat d’una revocació de la pena, però, ara per ara, Le Pen està inhabilitada i no podrà ser presidenta de França. I resulta que un cas estricte de malversació de fons, "per al confort dels dirigents del partit", com diu la sentència, una trampa barroera per gaudir de fons europeus, esdevé un atac a la democràcia. Ho diu Elon Musk ("quan l’esquerra radical no pot guanyar a les urnes, abusa del sistema judicial per engarjolar els oponents") i també Trump, és clar, que declara que el cas li sona molt i que ja havia passat abans als Estats Units. Del primer curs del manual del bon autoritari antiliberal. Tot s’hi val. Sobretot les lliçons democràtiques de qui, en el fons i en la forma, abjura del sistema democràtic, com ha fet el portaveu del Kremlin, que ha parlat d’una "democràcia [sic] executada".
Ens passem el dia buscant terres rares arreu del món. Però és a França on hi ha més jaciments de materials estranys on es confonen els registres i els referents. En l’afany de defensar-se, Marine Le Pen ha convocat la militància i ha plorat per queixar-se de l’aliança de partits que va evitar el seu triomf a les legislatives. "No som ciutadans de segona classe", ha clamat, sense esmentar que la democràcia és justament (o entre d’altres) un afer numèric i pactista. Davant Matteo Salvini, per reblar el clau, ha citat Martin Luther King. "Seguirem el seu exemple". Le Pen, seguidora del doctor King. Terres rares. Tot s’hi val.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
