El Paral·lel sense llum

EPC_EXTERNAS

"Hi ha carrers que tenen pressa, hi ha carrers que tenen son, hi ha carrers que tenen lluna, hi ha carrers que ho tenen tot". De petita, la meva escola em va portar a veure Flor de Nit, el musical de Dagoll Dagom que retratava la Barcelona canalla, lliure i nocturna del Paral·lel. Encara avui aquestes lletres em posen la pell de gallina. Poc queda d’aquell esperit. Ara el que m’estarrufa la pell és caminar per la Gran Vía de Madrid. Jo, que soc barcelonina fins a la medul·la, ja no sé com defensar la meva ciutat. Camino pel Paral·lel i l’únic que faig és agafar bé el bolso. I em fa una ràbia infinita. Perquè Barcelona tenia una cosa millor que la capital. El Paral·lel era majestuós, brètol, lliure. Teníem musicals burlesque, cabaret, crítica social. I Le Petit Moulin Rouge, rebatejat com a El Molino quan la dictadura va prohibir allò de roig, era un lloc on les dones no només ensenyaven cuixa: parlaven clar, es reien del poder, denunciaven amb plomes el que no es podia dir en cap altre lloc. Avui El Molino segueix obert, amb un cartell que fa que em sagnin els ulls cada vegada que el veig i amb una programació massa heterobàsica i simple per al temple que ocupa. Per això diumenge vaig anar a l’acte reivindicatiu organitzat pel col·lectiu Arnau Itinerant. Allà, davant El Molino, artistes i veïnes recordem que el Paral·lel encara pot ser art i comunitat. "Tot i que els heteros siguin dins i els travestis fora", va deixar anar amb ironia Vidda Priego, artista transfeminista no binària que continua obrint-se camí en una ciutat amb moltes dificultats, però amb encara més resiliència. Podeu veure-la a La Federica, liderant un open mic LGTBQA+ ple de talent. També van actuar Sara Brown, Jèssica Pulla i moltis altris. I en un moment donat va passar una cosa màgica. Dos homes sense sostre, clarament embriagats, que semblaven a punt de barallar-se, es van quedar en silenci, mirant fascinats el que passava al seu barri. Vaig pensar: "Potser mai entraran en un teatre, però avui han vist una cosa que no oblidaran". Fa falta decisió política. Fa falta que el cor del Paral·lel torni a bategar. Però per a això li haurem de fer un bon massatge cardíac. ¿Algun metge a la sala.

Temes:

Barcelona Dagoll Dagom

Inicia sessió 0 Comentaris