Trump afavoreix la Barcelona ‘high-tech’

No es pot atribuir el fenomen al rànquing d’excepció que ocupa Barcelona entre els turistes. Parlem de persones qualificades, que necessiten alguna cosa més que sol i platja: un ecosistema d’altes prestacions per desenvolupar la seva vida professional. El seu interès per Barcelona posa de manifest el lloc que la ciutat ocupa en computació, tecnologies de la informació, fotònica, ciències de la salut o serveis tecnològics. Una vegada més, són els de fora els que ens donen l’autèntica dimensió dels canvis que està experimentant Barcelona. Segueixen els rànquings que nosaltres no acabem de creure’ns, com el que situa la capital catalana i el seu entorn com la cinquena àrea metropolitana de la UE en empreses emergents, per darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam. O com la primera ciutat del món en videojocs, o en investigacions farmacèutiques. Saben que la pròxima ubicació d’un gran centre d’AstraZeneca a l’antic edifici de Telefónica no és una casualitat.

Notícies relacionades

Barcelona: sobreviure a l’èxit

L’esquerra fragmentada

Una capacitat d’atracció com aquesta no s’improvisa. El Barcelona Supercomputing Center (BSC), la joia de la corona d’aquesta nova realitat, es va crear el 2005, durant el Govern de Maragall. El govern que el va seguir, de signe diferent, va comptar amb Mas-Colell, el primer conseller que va saber captar talent estranger, a l’estil del que ara es disposa a fer Salvador Illa des de la Generalitat. I el Mobile World Congress, que va venir a Barcelona el 2006, ha sigut decisiu en un canvi facilitat per les comunicacions internacionals i la connectivitat que ofereix la capital catalana. Així és com la gran Barcelona ha aconseguit ocupar el vuitè lloc en inversió tecnològica de tota la UE, amb més de 6.000 milions d’euros captats en 10 anys. O com els sectors més intensius en coneixement van créixer l’any passat el doble que la resta de l’economia. Pot ser que Barcelona sigui encara més coneguda pels més de 15 milions de visitants que va rebre el 2024, però el turisme ja no ho és tot. De fet, més del 17% del PIB que genera procedeix d’aquests nous sectors, més del doble de fa una dècada. Les dades proven que estem davant una autèntica transformació del model productiu de la ciutat que afectarà tot Catalunya, on ja n’hi ha 160 hubs tecnològics en què treballen 60.000 investigadors, més de la meitat estrangers. Aprenguin acrònims com BSC, que es transformarà en una gran factoria d’intel·ligència artificial, o ICFO (Institut de Ciències Fotòniques) i altres de dedicats a la robòtica, la genòmica, la microelectrònica o les tecnologies de la sostenibilitat, que determinaran el futur de la ciutat.

Paradoxalment, aquest canvi amenaça d’agreujar les condicions de vida d’alguns sectors socials. Els prop de 100.000 expatriats atrets per l’emergència d’aquesta nova Barcelona són, majoritàriament, persones joves amb una alta capacitat de consum que pressionen a l’alça els preus, en particular els de l’habitatge. Si l’alcalde Collboni no vol morir d’èxit, ha d’utilitzar part dels recursos generats per aquestes inversions per construir una política d’habitatge que eviti l’expulsió dels barcelonins fora de la seva ciutat. Alguna cosa haurà fallat en aquesta fascinant mutació de Barcelona si són els veïns els que paguen la gentrificació que amenaça alguns dels seus barris.