Davant Trump, ¡sensatesa!
El Govern i el PP estan forçats a arribar a acords davant una guerra d’aranzels "en la qual els pitjors escenaris econòmics s’estan materialitzant"

La guerra d’aranzels, desencadenada per Trump la setmana passada, va escalar ahir amb una picabaralla amb la Xina. Les exportacions americanes a la Xina pagaran un 84% i els productes xinesos un 125% als Estats Units. Les borses van continuar caient, però després les americanes van rebotar quan Trump, després de presumir de les seves mesures i dir que els dirigents de molts països li trucaven i li "besaven el cul", va anunciar una treva de 90 dies en les tarifes recíproques dels països que no havien pres mesures de retorsió. ¿És una marxa enrere, espantat per la debacle dels mercats, el nerviosisme sobre els bons americans, i fins i tot les crítiques –Elon Musk– del seu propi camp? Potser, però queda el recàrrec del 10% i la paraula de Trump...
El cas és que la por s’ha apoderat de les borses i un gran desconcert domina les opinions públiques. A Espanya, l’Ibex, que va arribar a assolir el 13.500, va tancar ahir en 11.797 i la revalorització del 15% ha davallat. I segons una enquesta de dilluns, el 59% dels espanyols creuen que anem cap a un món més violent i el 47% temen una tercera guerra mundial. Hi ha motius. Trump no pot menystenir Xi Jinping, que mana en la segona economia del món i, a més, reivindica Taiwan.
Tot és incert, i mentre Sánchez es veurà divendres amb Xi Jinping a Pequín, el governador del Banc d’Espanya, José María Escrivá, que va ser ministre de Sánchez, ja ha dit que haurà de revisar a la baixa la previsió de creixement del PIB del 2,7% (encara no s’atreveix a dir quant). I ha afegit al Financial Times, que ho destaca a la seva portada digital, que "alguns dels pitjors escenaris possibles s’estan materialitzant".
La UE –a excepció d’Hongria– està reaccionant unida i en aquest nou escenari de por, que no sabem fins on arribarà, queda clar que Espanya, un país petit, però no dels més petits de la UE, no es pot permetre el luxe de continuar gastant el temps en les seves querelles internes. Necessita més coherència per ser més escoltada a Europa i prendre les mesures necessàries. I sembla que hi ha una inflexió positiva. El Govern, amb el ministre Carlos Cuerpo, que fuig de la confrontació, i el portaveu econòmic del PP, Juan Bravo, estan parlant i buscant algun acord. Malgrat que en la sessió de control la vicepresidenta Montero i la secretaria general del PP, Cuca Gamarra, van seguir com si no passés res.
Davant la gran incertesa mundial, el PP i el PSOE han d’assumir que són els dos grans partits i que algun consens entre ells és obligat ara. En cas contrari, ho poden pagar. Malgrat que Espanya és el país que més creix de la UE i que s’ha creat ocupació, l’última enquesta coneguda, la de 40DB de dilluns, diu que el PSOE ha perdut un 2,2% d’estimació de vot respecte a les eleccions del 2023. Però aquest retrocés no afavoreix el PP, que ha culpat Sánchez de trencar Espanya i de tots els mals, ja que el partit de Feijóo s’estanca; perdria avui un 0,5% del vot. La gran crispació no ha beneficiat cap dels dos. ¿Què passaria si davant aquesta crisi seguissin en incompatibilitat total?
Notícies relacionadesA més a més, l’esquerra del PSOE –que proclama que el PP només defensa els rics i que els socialistes són covards– no perd pistonada, sinó que es desploma. Sumar baixa 7,2 punts en intenció de vot i si hi sumem Podem (el 2023 van anar junts) el descens és de 4 punts. I Podem (3,3%) està només mig punt per sobre de SALF (S’ha Acabat la Festa). Tan sols puja Vox i l’extrema dreta que qüestiona el sistema democràtic i autonòmic, que sumarien el 17% dels vots.
Si ara el PSOE i el PP no assumeixen el que és incontrovertible –que si a Europa col·laboren, aquí no es poden matar–, la moderada desafecció que pateixen es podria disparar. No es tracta que governin junts com passarà a Alemanya, on la CDU ha exclòs qualsevol pacte amb l’extrema dreta i governarà amb l’SPD, però sí que acceptin que viuen al mateix país, que són els dos grans partits, que no es poden liquidar l’un a l’altre i que en alguns assumptes han d’arribar a acords. I molt més en aquests moments de crisi i incertesa mundial que poden tenir greus conseqüències. No només econòmiques. L’acumulació de la crisi i la incertesa Putin més Trump exigeixen un mínim de sensatesa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.