Els Estats Units de la desafecció
Els Estats Units són gairebé la meva segona casa. O, almenys, ho eren. Hi vaig viure i hi vaig treballar en un dels moments més intensos que es pot arribar a imaginar un periodista especialitzat en economia: la gran recessió del 2008 que es va produir després de la fallida de Lehman Brothers. El gratacel on hi havia la seu del banc d’inversió i els seus treballadors, aquells que al setembre maleït fugien cap a casa seva amb els records de tota una vida en capses de cartró ondulat, queien a dos carrers de casa. Encara em queda una de les tasses de cafè amb llet de Lehman, blanques i verdes. Hi vaig viure i hi vaig conèixer personatges històrics de l’economia, la política i la cultura als quals només la professió més bonica del món, la meva, et dona accés privilegiat. Hi vaig viure i hi vaig fer amics que eren molt més que família quan la teva pròpia s’estava a un oceà de distància. Hi vaig tornar, quan ja havia tornat a Espanya –amb la primera economia del món tronant de nou–, una vegada a l’any, sens falta, fins que el coronavirus va confinar els bons costums. Hi vaig tornar, després, quan la postpandèmia també ens va tornar part del que el confinament ens havia manllevat.
Aquest any, en canvi, no serà així. Almenys, per ara, i per elecció pròpia. Als preus estratosfèrics dels últims anys i a la sempre farragosa experiència d’usuari del control de duanes, ara s’hi afegeix la desafecció de veure una Administració, la de Donald Trump, que sembla que vol convertir el país on sempre et senties a casa en una illa que s’ha tancat en si mateixa rere un aranzel o un mur contra la immigració. Costa reconèixer-la.
No seré l’única turista que canviï Amèrica per Europa aquestes festes de Setmana Santa. Tot i així, també pot ser que els Estats Units ni tan sols s’adonin de la nostra absència. En qualsevol cas, però, l’Europa que tant necessitem ha d’aprofitar aquesta oportunitat, com tantes altres que li obre l’era de la Casa Blanca de Trump, i ser terra d’acollida, sense criminalitzar ni el turisme, ni el lliure comerç o la immigració.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
