Joan Carles I marca la casella
L’emèrit exigeix a Miguel Ángel Revilla que rectifiqui per les múltiples vegades que, a les televisions, ha dit d’ell que és un corrupte
Llegeixo que l’editorial Planeta publicarà abans de Nadal el llibre de memòries de Joan Carles I, que es titula Reconciliación. Quin missatge. Crec que no va dirigit a l’expresident de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, a qui acaba de demandar per suposades injúries i calúmnies abocades en la seva faceta de tertulià. ¿Qui vencerà en aquesta guerra entre dos planers octogenaris que s’estimaven i s’admiraven i ara no es poden ni veure? En una demanda prèvia de conciliació perquè no hi hagi judici, l’emèrit exigeix al polític que rectifiqui per les múltiples vegades que, de bolos per les televisions, ha dit d’ell que és un corrupte, li ha retret que no pagui impostos a Espanya i li ha exigit que torni la seva opaca fortuna. També li demana 50.000 euros que, en cas de guanyar, serien donats a Càritas. Mira que resulta complicat el camí de l’almoina quan un és Rei. En tindria prou el generós amb agafar un feix dels seus estalvis i posar-lo al caixonet d’almoines després de la missa dominical. O, com fan molts contribuents des de la setmana passada, podria emplenar la seva declaració de la renda i marcar-hi la casella de l’Església. Però, en el seu borbònic costum que desembutxaqui el proïsme, prefereix aquesta pirueta, que el torna a l’actualitat i escalfa de pas la promoció del seu llibre.
"Cal veure com li afecta l’edat a molta gent, no sé qui l’aconsella", ha descrit divinament la seva examiga entranyable Bárbara Rey, vedet que el coneix a fons. En efecte, diuen que algú del seu cercle pròxim s’ha molestat a enviar-li des de fa anys els vídeos de Revilla posant-lo a parir: que si Corinna, igualment denunciada, que si els comptes a l’estranger, que si l’elefant de Botswana. I que el rancor ha anat creixent fins que no ha pogut més i ha contractat assessorament legal. No ha fitxat els famosos advocats cristians, que seria el que tocaria atesa la magnànima finalitat eclesial de l’escarment, sinó la lletrada que defensa el nòvio d’Isabel Díaz Ayuso, un altre que podria marcar la casella de l’Església al seu IRPF si practiqués l’honrat esport de contribuir.
Notícies relacionadesPresumpció d’innocència
Joan Carles ha pujat a l’onada de la presumpció d’innocència, un concepte molt en voga. Ara Revilla haurà de reprendre ell solet les investigacions de tots els delictes que els fiscals espanyols li van anar arxivant a l’inviolable emèrit si no vol treure’n 50.000 del seu pla de pensions, una feina de titans fins i tot per a un home tan polifacètic com el càntabre. Rebi o no el pare del Rei una sentència favorable als seus interessos, a veure quin tertulià o ministra s’atreveix a opinar sobre els seus escàndols amb el precedent de l’absolució del futbolista Dani Alves, el gendre que tota jutge desitjaria. Com els monarques del passat, que enviaven ambaixadors, cortesans i representants legals al regne abans de desembarcar en persona, Joan Carles I prepara el seu retorn després de cinc anys desterrat al luxós desert d’Abu Dhabi. Vol que el precedeixi la seva bona fama amb aquestes accions judicials d’esbandida reputacional contra un mindundi i una aristòcrata vinguda a menys. Reconciliación es diuen les seves memòries selectives, que segons asseguren constituiran la bomba editorial de l’any, perquè sent que "li han robat el relat de la seva pròpia vida". Reconciliació. Un missatge directe per a Felip VI, traduïble per "estic de tornada, t’agradi o no".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
