Alleujament tot i la incertesa

La resposta de la Unió Europea, que ha suspès la imposició d’aranzels recíprocs, ha contribuït a calmar els ànims, després d’uns dies que havien posat en qüestió el sistema de comerç internacional de les últimes dècades. Tot i això, els vaivens impredictibles que han marcat els primers 90 dies del mandat de Trump no permeten llançar les campanes al vol. Res és segur, excepte la incertesa, titulava la influent revista Time, al comentar el que ha passat durant les últimes setmanes. D’altra banda, la permanència d’elevadíssims aranzels entre les dues principals economies del món (145% per als productes xinesos als EUA i 84% per als productes nord-americans que entrin al mercat xinès) continua afegint incògnites per a tots els governs i els agents econòmics. En la mesura que els intercanvis entre els Estats Units i la Xina representen, sumats, gairebé el 40% del comerç mundial, és evident que unes barreres aranzelàries com aquestes pertorbaran l’economia mundial, si no s’acaba estenent la negociació als dos països. La preocupació de qualsevol president nord-americà pel dèficit que té el seu país és comprensible, i reduir-lo és de l’interès, no només dels Estats Units, sinó de la comunitat internacional. Però això ha d’aconseguir negociacions multilaterals, en el marc de les organitzacions i de les lleis establertes, i no amb decrets populistes que no superen la prova de la realitat i s’han de modificar al cap de quaranta-vuit hores.

Els Estats Units, la Unió Europea i la Xina han prosperat durant les últimes dècades gràcies a unes regles que convé adaptar, però no dinamitar. Els inversors xinesos tenen a les seves mans 800.000 milions de deute nord-americà. Això dona una idea del mal recíproc que es podrien arribar a fer els dos països, en cas d’una guerra comercial sense caserna. No hi ha cap altre camí que el de la negociació, per àrdua que sigui, si es vol evitar una catàstrofe econòmica de conseqüències geopolítiques imprevisibles.