Ron Vara: mori la intel·ligència

¿Quan s’ha convertit la intel·ligència en un problema? No ha sigut un procés que hagi passat de sobte ni es pot imputar a les xarxes socials. En les eleccions del 2000 als EUA entre George W. Bush i Al Gore, les del recompte a Florida, va fer fortuna l’argument que era preferible prendre’s una cervesa amb Bush que amb Gore. El republicà era més divertit i interessant amb la seva imperfecta biografia que Gore, l’estirat setciències. Bush era planer, i Gore, un elitista.

Vuit anys després, Barack Obama, un polític capaç d’escriure les seves pròpies autobiografies, va haver d’ocultar dos trets de la seva personalitat per imposar-se a Hillary Clinton i després a John McCain. La primera, la seva raça; si bé va jugar a fons la carta que aspirava a ser el primer president negre, el seu discurs electoral va defugir la qüestió racial per evitar ser encasellat com el candidat dels negres. El segon tret de la seva personalitat que va haver de moderar perquè no avassallés va ser la seva solidesa intel·lectual. Els seus adversaris el van atacar per elitista: Clinton bevent gerres de cervesa en tavernes de Pennsilvània, McCain amb l’elecció com a candidata a vicepresidenta de Sarah Palin i estrambòtics artefactes electorals com Joe el Fontaner, un desconegut que va gaudir de fama mediàtica com a encarnació del ciutadà nord-americà. Per descomptat, el presumpte nord-americà mitjà és blanc, no té estudis universitaris i treballa amb les seves mans. I mai se n’aniria de cerveses ni amb Gore, ni amb Obama, ni amb Clinton.

El 2007, Gore, ja un expolític convertit en oracle mediambiental, va publicar L’atac a la raó, en el qual alertava que el Partit Republicà i el conservadorisme nord-americà havien abraçat la irracionalitat com a discurs polític. "L’esfera pública es redueix a mesura que [...] l’emoció reemplaça el pensament i la ideologia reemplaça el coneixement", va escriure just abans de l’eclosió de les xarxes. Es referia sobretot al negacionisme climàtic, però la seva anàlisi incloïa més àmbits: del creacionisme a la fe cega en la corba de Laffer; del negacionisme climàtic a les armes de destrucció massiva a l’Iraq. Avui, el seu llibre sona premonitori i alhora amb poca imaginació: ¿qui podia pensar que el principal assessor econòmic del president nord-americà cités en les seves obres un amic invisible i que no passés res? Al contrari, que fos motiu d’orgull. "El moviment conservador ha anteposat la ideologia a la realitat i la lleialtat a la veritat", va escriure Gore una dècada abans del Make America Great Again.

Notícies relacionades

La remuntada de tots

Katy Perry i les dones eclipsades

Thomas Piketty, al seu llibre Capital i ideologia, descriu com als EUA i en altres països l’esquerra ha abandonat els postulats basats en la classe econòmica i s’ha convertit en representant d’una classe il·lustrada mitjana-alta amb un alt nivell acadèmic. Alhora, al seu torn, la dreta ha abandonat les elits industrials i econòmiques (almenys en el discurs) i s’ha erigit en la veu de les classes baixes: vegeu el llibre de J. D. Vance Hillbilly, una elegía rural. Per aconseguir-ho, ha sigut necessari un ardu de treball de deslegitimar la ciència, la formació, la intel·ligència: des de "les elits progressistes de Hollywood" ("els de la cella", a Espanya) fins a la pretensió de substituir els mitjans per les xarxes socials per informar-se.

Les xarxes, els algoritmes, les bombolles d’atenció, la polarització política, el desgast de les institucions i dues grans crisis econòmiques han ajudat en bona mesura en el desprestigi de la intel·lectualitat, però el deteriorament ja està en marxa quan anar a fer unes cerveses és més important per triar el vot que no pas la solidesa intel·lectual. "Hi ha un atac a la raó, en part perquè masses de nosaltres simplement hem deixat de participar en la conversa". No podem al·legar-hi desconeixement: a Espanya sabem ben bé qui i per què va dir allò de "mori la intel·ligència".