A contrallum
El més assenyat
Ascensor. /
Les pestanyes, si ho penses, són increïbles. ¿Com s’introdueix a una pell tan tendra i tan prima, com la de les parpelles, l’arrel de tots aquests apèndixs sense que la pell pateixi ni el pèl trontolli? Misteri, més misteri si hi afegim que cada parpella superior té, de mitjana, entre 90 i 160 pestanyes, que són una barbaritat de brins i el cicle vital de les quals va des dels cinc als onze mesos. Després cauen i en creixen d’altres. ¿Algú ha vist com cauen les pestanyes? ¿Sap algun lector on va perdre l’última? ¿Ha notat créixer les noves? Res. Les pestanyes viuen la seva vida al marge de nosaltres, però s’organitzen de manera que mai ens faltin.
¿I com s’ho fan per conviure l’ungla i la carn sent l’ungla pur acer i la pell pura mantega? El cos està ple de contradiccions ben resoltes. Vostè pensi en les dents, la part visible de la calavera, fermes com una estacada d’ivori sobre l’argila de les genives rosades. La relació entre l’ossada i la musculatura resulta al·lucinant també per la radical diferència de les seves naturaleses. Els cossos, en general, estan fets de contraris. Fets de vida, per exemple, però també de mort. Els difunts, als tanatoris, estan plens de mort i no obstant conserven les pestanyes de les parpelles abatudes. Un podria comptar-les-hi.
Hi ha poemes que canten a la fragilitat amb paraules gruixudes. El sonet es manté dret per un miracle de la rima i de la mètrica. El pardal se sosté sobre dos filferros amb què corre i fa saltirons. I una mosca comuna és capaç de moure les ales de dues-centes a tres-centes vegades per segon. Això no és possible, em diran, i és cert, no és possible, però passa perquè tota l’estona passen coses impossibles. Que jo sigui capaç de pujar les escales, per exemple, amb la quantitat d’equilibris inconscients que cal posar en marxa per no col·lapsar també resulta extraordinari. Hi juga un paper importantíssim el contrapès dels braços i el joc de la cintura. Si ho penses fredament, el més assenyat seria agafar l’ascensor, que és un prodigi vertical i relatiu. No dic que estigui malament, però és molt simple: un pur joc de politges.
