Oportunitat i riscos a la Xina

Sánchez "veu la Xina com a soci de la UE" i el president Xi Jinping entén que és possible "resistir conjuntament a pràctiques unilaterals i intimidatòries", declaracions complementàries que, en qualsevol cas, no han de desdibuixar l’asimetria de la relació d’Espanya amb la gran potència: les exportacions espanyoles a la Xina el 2024 es van acostar als 7.500 milions d’euros; les importacions van superar els 45.000 milions. Tal desequilibri no és privatiu d’Espanya, sinó que és extensiu a escala europea. L’economia xinesa s’ha basat històricament en l’autosuficiència, i el seu creixement exponencial durant els últims 30 anys ha mantingut aquesta senya d’identitat. D’acord amb les orientacions generals que indica el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, aquesta realitat ha de ser corregida, però no es pot convertir en el gran obstacle per no trobar alternatives a les traves derivades del rumb proteccionista de l’Administració de Trump.

Les crítiques que assumeixen que el viatge de Sánchez perjudica la posició internacional d’Espanya resulten exagerades tenint en compte el suport donat per Brussel·les a la trobada amb Xi. Sens dubte incomoda els Estats Units, però els problemes que ha d’abordar la Casa Blanca immediatament –encariment del deute, alarma de Wall Street, depreciació del dòlar, espiral sense fre amb la Xina– tenen tal envergadura que hauran de portar Trump a introduir factors de correcció i, tret d’error majúscul de la majoria d’anàlisis, obligaran els socis tradicionals dels Estats Units a trobar tractaments pal·liatius per afrontar una crisi global. Hi ha certa esperança a Europa que la momentània marxa enrere de Trump a l’última envestida aranzelària doni peu a negociacions en les quals s’imposi la sensatesa, però això no significa que, mentrestant, l’única estratègia possible sigui esperar i veure.

Les previsions de creixement per a Espanya el 2025 del 2,5%, donades a conèixer pel Fons Monetari Internacional, són una mostra de confiança en un horitzó raonablement bo enmig de la tempesta. Es dona per fet que el càstig aranzelari pot tenir una repercussió inferior a la d’altres grans economies europees, amb la d’Alemanya en primer lloc, però ignorar la possibilitat certa d’una gran contracció del comerç mundial equivaldria a desconèixer la realitat. Perquè ningú està en condicions de preveure quin pot ser el següent moviment de Trump ni en quina mesura la treva de 90 dies pot ser objecte de rectificació o escurçament sobre la marxa. Una inquietant imprevisibilitat s’ha apropiat de l’economia mundial.