Redissenyar la metròpolis

Estem fent evolucionar el PDUM teixint aliances amb el país sencer per arribar a una nova aprovació inicial a principis de 2026

3
Es llegeix en minuts
Vista aérea del área metropolitana de Barcelona desde Santa Coloma de Gramenet.

Vista aérea del área metropolitana de Barcelona desde Santa Coloma de Gramenet. / Zowy Voeten

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha decidit sotmetre el Pla Director Urbanístic Metropolità, el PDUM, a una segona aprovació inicial. Aquesta no és una situació anòmala ni imprevista, entra plenament dins de la lògica del procés de redacció i aprovació d’un planejament i, per tant, s’està abordant de la forma que pertoca.

Certament, l’elaboració i tramitació del planejament urbanístic pot ser d’una lentitud exasperant, però és important entendre que el propòsit no és redactar un document tècnic –tot i que haurà de tenir solvència tècnica i jurídica–, sinó construir una diagnosi i una visió compartides, integrar necessitats de diversos actors que sovint són contradictòries i encaixar interessos locals i lògiques supramunicipals que no sempre sumen. Parlem d’un procés de concertació que vol temps, però que és indispensable transitar si es vol tancar un pla de llarg recorregut, estructural i de consens, que no estigui sotmès als cicles polítics ni a la conjuntura del moment.

L’aprovació inicial del Pla i la seva informació pública, consulta institucional i sol·licitud de tota la bateria d’informes sectorials no és un final de trajecte, sinó que és el mecanisme previst per testar i millorar la proposta. Aquest és l’objectiu. És el moment en què es posa una proposta completa sobre la taula, en el qual tots els actors s’expressen i es posicionen i en què l’equip redactor recull tots els ingredients que necessita per fer evolucionar el document. I si les observacions que s’han fet comporten canvis d’una certa entitat, el normal, el que es fa, per transparència, bon govern i seguretat jurídica, és una segona volta abans de tancar, aprovar provisionalment i trametre el document al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya per a l’aprovació definitiva.

Les 5.498 observacions que s’han fet al PDUM no són un problema ni una nosa, sinó un regal i una garantia. La reflexió que ha generat ajuda a definir un pla més estratègic, més director, més adaptatiu en el temps, més clar i més fàcil de desplegar, amb més solidesa i seguretat jurídica i més ben travat pel que fa al període transitori entre la seva aprovació i la del futur Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità, el POUMet. Ambdós instruments modernitzaran el famós PGM, que aviat complirà 50 anys, i incorporarà vectors de cohesió social i sostenibilitat que ens permetin governar l’urbanisme metropolità amb vocació de servei a la gent que viu, treballa i es relaciona amb el nostre territori.

Notícies relacionades

Hem de ser conscients del procés d’anàlisi i de reflexió ingent que a hores d’ara ha generat el PDUM, de les lectures de conjunt del territori metropolità que ens ha facilitat i que fins fa poc no formaven part de la nostra agenda, dels actors que ha mobilitzat, dels debats que ha suscitat entre les lògiques locals i les metropolitanes, de les preguntes sobre el futur que ens ha obligat a plantejar i respondre. Hem fet molt recorregut per poder connectar-nos plenament amb l’agenda modernitzadora que mou el món en matèria de planificació territorial.

Estem fent evolucionar el Pla Director Urbanístic Metropolità per a fer una nova aprovació inicial a principis de l’any 2026, seguint el guió previst. El PDUM no és un simple pla de la institució que representa l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és un pla de tots i requereix d’un esperit proactiu dels 36 ajuntaments que conformen l’àrea i de la Generalitat de Catalunya. Redissenyar l’espai metropolità amb ambició i voluntat de lideratge, teixint aliances amb el país sencer, significa generar oportunitats de progrés per a tothom perquè l’urbanisme, encara que pugui semblar quelcom molt teòric, té un impacte social enorme. Permet materialitzar qüestions essencials per al benestar de les persones: més espais verds, avingudes metropolitanes amb una mobilitat activa i sostenible, centrada en el transport públic, o nous barris que combinin usos econòmics i residencials, amb més habitatge assequible.