El ‘dream team’ Sánchez-Zapatero

Donald Trump va fracassar amb els seus casinos, però segueix apostant, sigui a la ruleta global o al bacarà xinès, amb aranzels o sense, sempre brutal. Per això Pedro Sánchez visita Pequín, amb maneres d’influencer multilateral, i el tutela Rodríguez Zapatero, molt a pler en la pràctica del lobby proxinès i ara autor d’una de les reflexions més insubstancials des de començament de segle, La solución pacífica.

És el model que Zapatero explica al seu llibre, un repàs puerilment triomfant dels tòpics progressistes més fracassats. Com si així edulcorés els seus afanys de lobbista proxinès, Zapatero torna a les totes: els Estats Units, amb Trump o sense, són una potència assassina; la Xina, amb Jinping o sense, ho fa tot bé. Tant li fa confondre totalitarisme i comunisme: l’islamisme no existeix, la Xina no depreda propietat intel·lectual ni censura les xarxes socials. El capitalisme EUA és satànic, però el capitalisme d’Estat comunista és l’edèn.

Ara no importa realment que el secretari de Tresor nord-americà critiqui les amistats particulars de Pedro Sánchez amb la Xina: el que és significatiu és que ja incomoda Brussel·les. El Consell Europeu té prou dilemes perquè Sánchez faci estatisme a Pequín. Veu el seu futur en la política global o és que ser rebut amistosament per Pequín pot allunyar l’ombra d’Ávalos?

En el dream team Sánchez-Zapatero, mana el president o li marca el pas l’expresident? Tota una estratègia aranzelària està a punt a Brussel·les mentre Sánchez actua com si fos l’únic capaç d’embridar l’estrany centaure que és el poder xinès. Sent Zapatero tan anticolonialista, la immensa colonització econòmica que la Xina practica a l’Àfrica o Amèrica del Sud no sembla importar-li i tampoc a Pedro Sánchez. Fa cinc anys, Zapatero va dir que es tracta que la Xina –i tant de bo la Unió Europea– posi Washington en una situació impossible.

Notícies relacionades

Trump i els esperits animals

L’oportunitat d’assumir la pròpia defensa

Potser ningú sap què farà Trump demà passat, però amb els danys i el mal que ja ha perpetrat, la seva presidència queda coixa, fins i tot si tingués una il·luminació paulina. Zapatero és una dada menor, però la seva diligència proxinesa no fa olor de roses. A tot "dream team", els penals d’un soci perjudiquen l’altre. Això sol ser la causa de les fugides cap endavant, com Sánchez a la Xina.

Per perfilar Trump, serveix una anècdota de Mohamed Ali. En un avió no es va voler lligar el cinturó de seguretat perquè Superman mai no ho havia necessitat. L’hostessa li va replicar que si fos Superman no li faria falta avió per volar. Tot i que Trump pretengui ser Superman, el sistema americà ho pot resistir tot, com l’experiència històrica demostra. A la Xina, el sistema no té estabilitzadors, divisió de poders, plenes llibertats, sistema bancari i imperi de la llei, i per això Jinping pot actuar com a emperador. Més convé el lliure comerç, fonamental per a la prosperitat.