A contrallum
Respecte per al dormitori
Dormitorio de piso en Barcelona /
Les cases importen. D’aquí ve l’èxit de l’expressió tornar a casa. L’Odissea explica la tornada a casa d’Ulisses després de la guerra de Troia. Gràcies a aquest desig, el de tornar, es va escriure un dels poemes fonamentals de la nostra cultura. Ulisses fa front a tota mena de perills (monstres, déus capritxosos, temptacions i naufragis) impulsat per la necessitat moral de la tornada. En això s’hi juga la indentitat. Hi ha centenars de cançons que repeteixen aquesta tornada, la de la tornada a l’origen. La Comunitat de Madrid acaba d’adquirir la casa del poeta Vicente Aleixandre pel valor simbòlic que té; l’ha comprada pel valor simbòlic que té. Les cases importen. Segons Carlos Egea, expert en el son, el dormitori de la casa només s’ha de fer servir per dormir i per al sexe. Per tenir dormitori, és clar, s’ha de tenir casa. I no hi ha cases. Vint metres quadrats no fan una casa; fan una merda.
Una casa és un cos: necessita espai per al fetge, per a les vies respiratòries, per al cor i fins i tot per a l’aparell excretor, a més de per a la nevera i l’armari per guardar-hi la roba interior. Una casa com Déu mana necessita un passadís perquè els fantasmes hi deambulin. Ja hem renunciat als passadissos, que és com renunciar a parlar amb els nostres morts i a negociar amb les nostres pors. Acceptem que les cases modernes no tinguin passadís perquè per al mercat és un lloc inhàbil. Per al mercat només compten els llocs pràctics i els dies feiners. Doncs res, fiquin-se el passadís on els càpiga.
Però respectin el dormitori, sisplau, senyors i senyores arquitectes. Respectin el dormitori, perquè és el lloc del son i el del sexe, a més del de les angines o la grip, o també el de la mateixa defunció. Hi ha gent que torna a casa només per expirar perquè la casa importa. La casa és el segon cos, la segona pell. No és una mera "solució habitacional"; la casa és el destí. A la casa hi reproduïm l’antiga cova paleolítica, el lloc de la criança de la plebs, el refugi contra les tempestes, l’antídot contra el desemparament. No hi ha dret a l’escassetat de cases provocada per l’avarícia del mercat. Jo surto de viatge amb l’únic objecte de tornar: de tornar a casa. ¿On s’ha de tornar quan no hi ha illa.
