Barcelona: sobreviure a l’èxit

Venim d’on venim i durant molts anys a la ciutat s’ha cregut que més turisme era sinònim de millor turisme. Però amb una ciutat massificada, amb barris orientats exclusivament al turisme i amb un malestar ciutadà creixent, el sentit comú de la ciutat ha anat canviant.

Ara la qüestió és com garantim l’equilibri entre els costos i beneficis del turisme a la ciutat. L’equilibri que faci possible una ciutat atractiva per als visitants i alhora una ciutat que garanteixi qualitat de vida als residents. Un equilibri que s’ha trencat quan veiem com de difícil és trobar un sastre, una llibreria o una peixateria en districtes com Ciutat Vella; com de difícil és viure en alguns barris orientats exclusivament a l’activitat turística.

Estic convençuda que avui el sentit comú de la ciutat és que Barcelona ha de governar el turisme per recuperar l’equilibri que ens permeti protegir la nostra manera de viure i la nostra identitat. I això vol dir: des de limitar els apartaments turístics perquè afecten la disponibilitat de vivenda per als barcelonins; passant per limitar les botigues de souvenirs, perquè el seu monocultiu impedeix tenir vida de barri; fins a reduir els grups turístics de Ciutat Vella per fer més plàcida la convivència amb els seus veïns/es.

Desgraciadament, durant molts anys Barcelona també ha viscut d’esquena al país i ens hem cregut poc que som la capital. Encara tenim molt camp per recórrer perquè Barcelona s’alineï amb els actius que té el país i sigui la porta d’entrada del nostre patrimoni o gastronomia. Però el que vull remarcar, per damunt de tot, és que governar el turisme és revertir els beneficis que genera en aquells barris que més el pateixen. Perquè, com escrivia unes línies més amunt, si no ho fem, correm el risc de morir d’èxit.

En aquest sentit, Barcelona recapta avui 100 milions d’euros anuals pel recàrrec municipal a l’impost turístic que va impulsar Esquerra Republicana. Aquest és un instrument que ens permet compensar la càrrega que comporta cada turista a les arques municipals. Perquè hem de ser conscients que els barcelonins avui estem subvencionant el turisme i fan falta eines per redreçar-lo. I poso com a exemple serveis públics subvencionats per les administracions catalanes, com el bitllet del metro, el preu del qual només cobreix la meitat del cost del servei. La resta la paguen els nostres impostos; impostos que no paguen els turistes.

En aquest sentit, Barcelona recapta avui aquesta taxa que paguen els turistes i que ha de servir per mitigar els impactes negatius que el turisme genera, però avui no és així. Avui aquests ingressos van a parar a la bossa comuna de l’Ajuntament, sense consignació ni traçabilitat, i es perd així una oportunitat per recuperar l’equilibri perdut. I això ha de canviar.

El nou recàrrec, que doblarà l’actual, farà que Barcelona passi a ingressar 200 milions d’euros cada any pel turisme i hem aconseguit que es posi en marxa la creació del Fons per al Retorn del Turisme, perquè aquests ingressos es destinin exclusivament a les zones de la ciutat on el turisme té un impacte més alt.

Això vol dir inversió en més serveis de neteja, subvencions per a la insonorització de finestres a les vivendes dels carrers amb més concentració turística, compra de vivendes en zones tensionades, fomentar i protegir els comerços de barri i històrics o la creació de nous equipaments comunitaris.

Notícies relacionades

La remuntada de tots

Katy Perry i les dones eclipsades

Avui la ciutat ja disposa dels recursos per compensar, reparar i garantir que els veïns no paguin les conseqüències del turisme. Un pas imprescindible perquè el turisme reverteixi positivament en tots els barcelonins i per recuperar i garantir l’equilibri. L’equilibri que eviti una paradoxa: que la ciutat que els turistes venen a visitar acabi desapareixent.

Un equilibri per garantir que Barcelona continuï sent Barcelona i que la ciutat que tant estimem sobrevisqui a l’èxit.