Amb escassos dies de diferència Sumar i Podem han celebrat les seves respectives assemblees que no han servit per acostar posicions. Podem ha consolidat el lideratge de Ione Belarra com a secretària general, en tàndem amb Irene Montero, que ha sigut projectada com a candidata a les pròximes eleccions generals. La formació ha sigut especialment crítica amb els socialistes, a qui responsabilitza d’haver dissenyat l’operació Sumar per marginar Podem i substituir-lo per una esquerra més dòcil. Per això ha ratificat la ruptura amb Sumar, al qual Pablo Iglesias ha declarat un projecte políticament mort, allunyant qualsevol possibilitat de reconciliació, tot i que sense descartar aliances puntuals amb altres forces d’esquerres. Per la seva banda, Sumar, molt debilitada pels mals resultats de les eleccions europees que van provocar la renúncia de Yolanda Díaz com a líder de la formació, ha optat per un lideratge bicèfal amb Lara Hernández i Carlos Martín com a nous coordinadors generals i ha mantingut Díaz com a número tres, amb el rol de coordinadora institucional. I a diferència de Podem, ha advocat per la reconstrucció d’aliances amb les forces de l’anterior coalició, apostant per la unitat de l’esquerra de cara a les eleccions generals del 2027 i sense plantejar la possibilitat que Díaz repetís com a candidata. El tercer en discòrdia, malgrat que segueix integrat a la coalició Sumar, Izquierda Unida, sota el lideratge d’Antonio Maíllo, advoca per la unitat de l’esquerra i per una candidatura conjunta, tot i que no li ha agradat que Podem hagi proclamat Montero, com tampoc ha agradat a formacions aliades d’àmbit territorial com Més Madrid o els Comuns, que, igual com Compromís, preferirien un procés de selecció de candidatures més inclusiu i consensuat.
Las ferides obertes entre Sumar, un experiment impulsat des del poder, un partit de creació interior, que diria Maurice Duverger, i Podem, la formació que va trencar el sostre de vidre de l’esquerra a l’esquerra del PSOE, són moltes i les seves diferències, irreconciliables. No obstant, de la seva capacitat d’entesa depèn que l’esquerra plural estigui en condicions de conformar una nova majoria després de les noves eleccions generals. Tot i que això a Podem, ja desallotjat del poder, sembla que li importa poc i prefereix consolidar la seva organització i debilitar els seus potencials competidors, en especial Sumar. D’aquí la seva estratègia de confrontació amb el Govern de coalició PSOE-Sumar en alguns temes clàssics com la política fiscal, la reforma laboral o la vivenda i en altres de més nous com la política exterior de defensa oposant-se frontalment a l’increment de despesa en aquest àmbit, així com la seva negativa a una nova aliança electoral. De la qual cosa es dedueix que Sumar s’ha convertit en un bumerang per als socialistes ja que mentre l’esquerra segueixi fragmentada i estigui dividida difícilment podrà tornar a governar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
