Katy Perry i les dones eclipsades
Katy Perry ha fet història i no pels seus discos: ha sigut una de les sis passatgeres que ha format part del primer vol íntegrament format per dones que viatja a l’espai en un coet turístic. El llançament ha sigut un èxit, si entenem per èxit que han pujat i baixat d’aquests 100 quilòmetres d’altura que es necessiten per apreciar la ingravidesa. Ha durat com tres cançons, en les seves paraules, i va baixar parlant meravelles de l’experiència. Amb ella, al coet privat de Blue Origin, viatjava la parella del multimilionari Jeff Bezos, Lauren Sánchez, i altres dones referents de la lluita per la representació femenina en diferents camps. Aisha Bowe, que a més d’empresària tecnològica, és enginyera aeroespacial i una de les dones afrodescendents més prestigioses en l’univers STEM.
Keryanne Flynn, productora de cine independent i que compta en la seva trajectòria amb una pel·lícula centrada en la desigualtat de gènere en la indústria del cine i una altra de tipus biogràfic sobre Lilly Ledbetter, una de les advocades que més ha aportat amb el seu activisme en la lluita nord-americana contra la bretxa salarial entre dones i homes. Amanda Nguyen, astronauta comercial, que va fer d’una violació que va patir a la universitat una causa per reivindicar la impunitat de les dones davant les agressions sexuals. També Gayle King, una presentadora televisiva cèlebre al país que ha depassat els setanta anys d’edat, tot un èxit contra l’edatisme. Bé per totes elles i el que suposa veure dones fent història com a altaveu per a les seves reivindicacions.
Notícies relacionadesNo tan bé, en canvi, que aquest vol que promociona una activitat a l’abast de milionaris i de dubtosa sostenibilitat pugui arribar a eclipsar la preocupant situació que viu un projecte de la NASA com és Artemis, ideat i desenvolupat per impulsar la igualtat real de les dones en la carrera espacial i que pretenia portar per primera vegada dones a la Lluna, un destí que els ha sigut encara vetat. La missió que treballava a marxes forçades per fer realitat aquest somni, i que inclou una tripulació formada per dones i expertes en diferents disciplines científiques, ha patit una aturada amb l’arribada de Trump al poder i el desplegament de les seves mesures contràries a la inclusió. La NASA ha retirat fa tot just una setmana les referències a la seva pàgina web que una dona i un home afroamericà trepitgin la Lluna abans del 2030, com estava planejat.
En la recent Orbital, el cant d’amor en forma de novel·la de Samantha Harvey cap a la humanitat des de l’òptica de l’Estació Espacial Internacional, una de les protagonistes, al saber que la seva mare ha mort estant ella a l’espai, recorda una fotografia que li va enviar del dia que l’home va trepitjar la Lluna, el 1969, i on somriu a la càmera de manera enigmàtica. Aquesta foto va estimular la seva carrera d’astronauta. ¿Què volia dir? Potser que encara no ha trepitjat una dona la Lluna. 12 homes ja ho han fet. Però abans que arribi una altra dona, sembla que la superpotència ha reorientat les seves prioritats a Mart i sense dones. La missió Artemis sí que seria un pas de gegant per a la igualtat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
