Uns atacs menyspreables

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

La ministra d’Educació i secretària general del PSOE a l’Aragó, Pilar Alegría, ha denunciat la campanya d’assetjament que està patint a les xarxes socials arran de les explicacions que va donar la setmana passada després de publicar-se una informació sobre una suposada festa organitzada per l’exministre de Transports José Luis Ábalos al Parador Nacional de Terol el setembre de l’any 2020, quan ella era la delegada del Governa la comunitat. Aquest episodi revela en grau extrem tres fenòmens de la política actual que són determinants del clima de polarització que vivim. En primer lloc, tenim la impunitat dels que utilitzen les xarxes socials per insultar els adversaris polítics sense que aquestes plataformes activin cap mecanisme de control cap al que publiquen usuaris anònims, que no són en cap cas ciutadans utilitzant el seu legítim dret a la llibertat d’expressió sinó adversaris partidistes que fan de la vexació una forma de desgast polític. Mentre la legislació no equipari la responsabilitat editorial dels propietaris de les plataformes amb la que tenen la resta d’editors, aquesta mena de pràctiques com les que pateix ara la ministra Alegría es mantindran impunes. En segon lloc, estem davant d’un nou episodi d’utilització partidista d’aquesta tipus de fang informatiu i judicial. El PP i el PSOE, el PSOE i el PP, cauen massa sovint en la trampa dels seus respectius socis populistes a destra i a sinistra. Ara, amb Pilar Alegría, el PP flirteja amb aquestes insinuacions, però en altres ocasions ha sigut el PSOE que s’ha mogut en aquesta mateixa ambigüitat. Vist el rèdit que obtenen d’altres, és lògic que tinguin aquesta mena de temptacions, però els partits centrals del sistema polític, sobre els quals recau alternativament la responsabilitat de governar, haurien de trobar altres camins per donar resposta a aquest repte. Finalment, en aquest atac menyspreable contra la ministra Alegría hi ha un component masclista, no només pel tipus d’insinuacions que es difonen sinó perquè si la delegació del Govern hagués estat en mans d’un home en aquell moment, o el ministeri en mans d’una dona, el cas o el presumpte cas no hauria existit. Com ha dit la ministra, el que pateix aquests dies és el que pateixen moltes dones de manera silenciada quotidianament, però en aquest cas l’efecte es multiplica i s’amplifica.

Aquest cas, i tants d’altres, ens haurien de fer reflexionar a tots. Als màxims dirigents de les formacions polítiques, i a la seva plèiade d’assessors, entorn de si l’estratègia permanent de polarització no acaba causant un mal irreparable a la convivència a canvi d’unes dècimes de respir a les enquestes. El que es diuen cada dimecres a la tribuna del Congrés acaba sent una coartada més per a la impunitat d’aquests trols anònims que ara assetgen Pilar Alegría i demà passat qualsevol dirigent del PP. Però també per a la dels investigadors judicials i la fiscalia, que proporcionen la pólvora per carregar aquesta mena de campanyes difamatòries que no queden mai compensades quan la justícia les acaba descartant, sense que mereixin ni un míser tuit dels que van enarborar un esborrany d’informe judicial per llançar un titular, una pregunta parlamentària o una campanya d’anònims a les xarxes socials. L’entorn digital està per regular, però les pràctiques que es fan estan massa sovint emparades per institucions presumptament respectables.

Temes:

PSOE Editorials El Periódico Arran José Luis Ábalos

Inicia sessió 0 Comentaris