Després de la dura experiència que va suposar la pandèmia per al sector de les arts escèniques (a la qual es va poder fer front gràcies a notables ajudes institucionals), el retorn a la normalitat ha reportat, cinc anys després, una situació radicalment diferent. Pot afirmar-se, sense exageració, que estem vivint una edat daurada del teatre a Barcelona, amb unes xifres que avalen aquest ressorgir tant per la fidelitat del públic com per la qualitat mitjana de les produccions. Tant en el sector públic com en el privat, l’interès pel teatre (des del més popular o els musicals fins a les obres amb més atreviment formal o amb estructures més complicades) ha augmentat no només fins a l’estabilització del sector, sinó fins a uns nivells en els quals es reclamen més espais per ampliar l’oferta.
És en aquest ordre de coses que s’ha de llegir la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de recuperar el Teatre Capitol, conegut com Can Pistoles en la seva etapa com a cine i amb una llarga trajectòria a càrrec del grup Balañá, que va tenir com a estendard principal Pepe Rubianes. El recinte va ser una de les víctimes de la pandèmia, ja que va tancar el març del 2020, però no només això. El conegut teatre de la Rambla també va sucumbir en el seu moment a la pressió immobiliària, amb el risc cert de convertir-se en un local per a ús comercial o de serveis. Ara, cinc anys després, la intervenció municipal, gràcies a una operació de requalificació urbanística amb l’empresa propietària fins ara del local, farà possible que un renovat espai escènic revitalitzi encara més el panorama cultural de la ciutat, amb dues sales de capacitat mitjana (402 i 198 espectadors, respectivament), que són les més demanades en l’actualitat. Per a l’Ajuntament (que també ubicarà a l’edifici els Serveis Centrals del Consorci de Biblioteques de Barcelona) és un pacte beneficiós, que fins i tot reportarà uns guanys que han de servir perquè el Capitol, després de les reformes, pugui reobrir durant el segon semestre del 2027.
Com ha declarat l’alcalde Jaume Collboni, es tracta d’una aposta per la recuperació de la Rambla "no només com a passeig ciutadà, sinó també com a eix cultural". La recuperació de l’emblemàtica via urbana i de l’entorn de Ciutat Vella passa, precisament, per una aposta d’índole cultural i social, en la qual se sumen estructures com la Virreina-Centre de la Imatge, o el Poliorama i el Liceu.
El fet que l’Ajuntament hagi anunciat que es convocarà un concurs per a la gestió del teatre (com ja passa amb El Molino i Paral·lel 62, també de propietat municipal) significa que es confia en la iniciativa privada, que comparteix oferta amb la pública, centrada ara com ara en el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya. Aprofitar l’efervescència i les necessitats de la indústria teatral per a, a més, intentar a través de la cultura donar una nova vida a espais tan emblemàtics és una excel·lent notícia per a la ciutat i per als seus habitants, per tal com significa l’assumpció d’unes responsabilitats que l’Administració ha d’entendre com a prioritàries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
