Netanyahu es burla de tot i de tots

Ho fa, sens dubte, amb els palestins, que considera subhumans violents per definició i, per tant, davant els quals no és possible la misericòrdia ni, encara menys, el reconeixement de cap tipus de dret. Així, pretén justificar la seva política de càstig col·lectiu, que inclou tant la seva eliminació física com la destrucció dels seus mitjans de vida. Una política que pretén convèncer-los (a les males) que no hi ha lloc per a ells a Palestina. En aquest sentit cal interpretar la indiscriminada matança de civils, la molt conscient destrucció d’hospitals, escoles i tota mena d’infraestructures i habitatges, així com el tancament total a l’ajuda humanitària a la Franja.

Es burla igualment del seu propi sistema judicial, i deixa al descobert que moltes de les seves decisions polítiques tan sols busquen la seva salvació personal davant la justícia. La seva antidemocràtica reforma judicial, que mira de subordinar el Tribunal Suprem al dictat d’una mera majoria parlamentària, s’entén com un desesperat intent de sortir indemne en les causes judicials obertes en contra seu. I per a això està disposat a prolongar sine die el que només impròpiament es podria qualificar de guerra, quan en realitat és una massacre en tota regla que no es pot justificar com a resposta als condemnables atacs de Hamàs i el Gihad Islàmic de Palestina d’octubre del 2023. La mofa s’estén als familiars de les 59 persones que encara queden en mans de Hamàs, no només desatenent les seves demandes per arribar a algun tipus d’acord, sinó jugant amb les seves vides (sense que això rebaixi la responsabilitat de Hamàs per la seva captura) al resistir-se a qualsevol intercanvi que comporti el cessament de l’operació de càstig actualment en marxa.

L’escarni és així mateix indissimulable respecte al dret internacional. D’una banda, Netanyahu fa cas omís a les obligacions que li corresponen a Israel com a potència ocupant, tant en relació amb el benestar com amb la seguretat de la població ocupada. De l’altra, són constants les violacions del dret internacional humanitari i les regles més bàsiques de tot conflicte violent, cosa que fa que les forces de defensa israelianes facin servir armes i tàctiques prohibides, i arriben a recórrer a la gana com a arma de guerra. Pel camí, sembla oblidar que un país que fins i tot s’atreveix a definir-se com l’única democràcia de la regió no pot imitar impunement els que defineix com terroristes a l’hora de fer front a l’amenaça que aquests puguin representar. També sembla oblidar que les accions militars que està duent a terme a Síria contravenen igualment el dret internacional, envaint militarment territori sobirà sirià.

Notícies relacionades

Escombrar cap a casa

La cultura i la Rambla

Aquest absolut menyspreu afecta també els compromisos als quals arriba, com passa amb l’assolit amb Hamàs el 15 de gener passat, pel qual es pactava un cessament d’hostilitats que havia d’anar acompanyat de l’alliberament de presoners, la retirada de les forces militars israelianes i l’entrada d’ajuda humanitària. L’incompliment ja ha provocat 1.600 gazians morts i més de 4.000 ferits des de la data en qual s’hauria d’haver passat a la segona fase, i una reocupació militar de la meitat de la Franja. Un comportament que es repeteix al Líban, amb contínues violacions de l’acord signat amb Hezbol·là el novembre de l’any passat.

L’insult, en última instància, es dirigeix també a la Unió Europea (¿on queden els seus valors?), als governs àrabs (menystenint les seves ofertes de normalització de relacions, a canvi de tornar a les fronteres del 1967) i fins i tot als EUA. I si Netanyahu s’hi delecta és, simplement, perquè ningú li ha fet veure que hi ha límits que no es poden traspassar.