Perquè m’estimin

Potser perquè els seus pares no li van donar carinyo de nen, Tusquets va començar de molt jove a buscar admiració i fer-se estimar. I també per això va començar a escriure, buscant arribar a més públic. Al seu llibre Dios lo ve, que dona títol al film, argumentava que no s’ha de treballar per al client, sinó als ulls de Déu. Però, per a un no creient, seria més aviat per a la posteritat, a la qual aspira tot artista.

Notícies relacionades

Netanyahu es burla de tot i de tots

Escombrar cap a casa

Quan Tusquets visita Vargas Llosa, aquest el recorda protagonista de la "bogeria" barcelonina dels anys 70 i una mica "pallasso". I quan va a l’estudi d’Antonio López, aquest diu que "amb Oscar em discuteixo tota l’estona". Això sí, que només discuteix amb gent que estima. El seu amic Barceló li clava una carinyosa reprimenda, ja que el veu incapaç d’entendre el moment actual, on ja no hi ha dicotomia entre figuració i abstracció. Albert Serra l’acompanya a visitar el museu de Dalí, ídol inspirador compartit... Entre molts amics, van apareixent alguns dels seus projectes més emblemàtics. Però la divertida pel·lícula no va de la seva obra sinó del personatge.

Eva Blanch, la seva dona, confessa que Oscar es mou per admiració. I, al seu torn, la continua anhelant per a si mateix amb afany. I avisa que amb el seu caràcter rondinaire, un dia li trencaran la cara. Una notícia falsa diu que, als anys 70, no el deixaven entrar en alguns locals perquè sempre acabava cridant. I ara, mig segle més tard, continua. Per això l’estimem.