Agilitzar la reforma de vivendes

La llei de barris del 2004 va ser una iniciativa pionera que pretenia abordar els problemes socials, urbanístics i econòmics als barris vulnerables per mitjà d’un enfocament integral i multidisciplinari. Entre el 2004 i el 2010 es van invertir 1.330 milions d’euros en 141 barris catalans, que van permetre rehabilitar centres històrics, fer zones verdes i construir equipaments com biblioteques, centres cívics i instal·lacions esportives. Amb l’arribada de CiU al Govern, el 2010 i en un context de retallades per la crisi econòmica, la llei va ser suspesa. El 2023, el Govern de Pere Aragonès va reprendre la idea amb la llei de millora urbana, ambiental i social de barris i viles, que mitjançant un pla pilot es va començar a desplegar en 20 barris que tenien una alta vulnerabilitat. La novetat d’aquesta llei va ser la incorporació de la dimensió mediambiental, que implicava millorar els espais verds i potenciar els refugis climàtics, així com millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica de les edificacions, tot i que aquest pla va suscitar crítiques per l’abast tan limitat que tenia. Des que va arribar al Govern, Salvador Illa, amb la creació d’un comissionat específic ocupat per Carles Martí, ha prioritzat la rehabilitació dels barris posant l’èmfasi en la vivenda, un àmbit d’actuació que ja estava previst en la llei del 2004 però que no es va desenvolupar gaire.

El Govern presentarà el seu pla a finals de mes, al juny s’ha d’aprovar el decret que desplegarà la llei, al juliol s’ha d’obrir el termini perquè els ajuntaments puguin presentar els seus projectes i abans del 15 de desembre s’han de fer públics els beneficiaris, a fi que l’1 de gener del 2026 se’n pugui iniciar l’execució. Es prioritzaran les transformacions físiques que incloguin polítiques urbanístiques, de vivenda i d’eficiència energètica; la transició ecològica, amb actuacions entorn de l’emergència climàtica i de l’economia circular; i l’acció sociocomunitària, que promogui la reducció de les desigualtats, la cultura, l’esport, la salut o la innovació. A més, es tindran en compte paràmetres vinculats a la vulnerabilitat. El pla pretén actuar sobre 120 municipis i està previst destinar-hi 150 milions a l’any fins al 2029, que ja estarien inclosos en el suplement de crèdit pactat amb ERC i els Comuns. Tot i això, s’ha d’evitar el risc que el pla descarrili per les dificultats burocràtiques i conjurar la poca capacitat que tenen les comunitats de veïns, en molts casos perquè són molt complexes, per acordar les ajudes i accedir-hi, com ja va passar amb els fons europeus.