Dolor a la Sala Oval

Donald Trump ha convertit la Sala Oval de la Casa Blanca en un saló de casaments hortera. Des de la seva passada trobada amb el president d’Ucraïna, el daurat no ha deixat d’avançar. Medallons d’or a les parets, estatuetes d’or vermeil a la lleixa de la xemeneia, més daurat al peu dels llums, sobre una tauleta... Esplendor a l’escenari i vilesa en l’amfitrió. Pur oripell. Si al febrer vam assistir a la humiliació en directe de Zelenski i, per extensió, de tots els ucraïnesos, Trump i Bukele es van burlar del patiment aliè. ¿A qui li importa la vida d’un humil obrer de la construcció?, devien pensar. I la pregunta no deixa d’apel·lar-nos. ¿Ens importa l’empresonament d’un home que no ha sigut jutjat? ¿Entenem que aquest home corre perill de mort? ¿Ens commou el dolor d’aquesta família trencada? El seu crit necessita una resposta ètica. Al ser ignorat, no només es trenca la credibilitat dels EUA com a Estat de dret, es desposseeix el llenguatge polític de tot sentit humà. Ábrego García és molt més que una tragèdia particular, és el símptoma de la negació del dolor aliè com a forma de poder.