La IA com a palanca per al bé comú

En termes generals, la política pública s’informa poc d’evidències i des de la producció científica cal continuar aprenent a generar projectes que acompanyin bé la presa de decisions. La base són dades fiables, estudis rigorosos i anàlisis comparatives, no únicament en intuïcions, pressions de grup o interessos partidistes. Aquesta és una de les ambicions del laboratori de Ciències Socials Computacionals del BSC, que utilitzen IA i la supercomputació del MareNostrum 5 per analitzar comportaments socials relacionats amb mitjans i democràcia o com les tecnologies afecten la manera com ens relacionem amb l’entorn natural.

Un altre repte és que predomina la cultura de l’acció (de vegades efectista), més que la reflexió i l’avaluació. A Catalunya, per exemple, comptem amb una agència d’avaluació de polítiques públiques d’alt rigor i baix abast quant a pressupost (no arribava a 2 milions per a 2024) i dimensió. Canviar la cultura requeriria una agència com aquesta en cada departament i molts esforços per vèncer les resistències al canvi.

També bufa en contra el context d’incertesa. Les eines que ens ajuden a preveure i mitigar riscos ens serveixen de molt poc en un context d’incertesa. Ara bé, la qüestió no es resol amb l’ús de tones de dades, per factuals que siguin. Per exemple, el bot de PolicyIQ s’entrena amb ordres executives i plans estratègics oficials, però també amb informes oficiosos com el de Project 2025 de The Heritage Foundation (un think tank ultraconservador que proposa coses que us sonaran, com per exemple desmantellar la burocràcia o erradicar les polítiques d’equitat i inclusió per recuperar la meritocràcia). La política basada en evidències requereix un codi ètic de conducta que eviti que els prejudicis discriminatoris es recolzin en informació suposadament neutral. Tampoc val delegar les responsabilitats a les preses de decisions automatitzades; per això, un dels principis a contenir en aquest codi ètic és que la intel·ligència humana formi part del procés. El bot és l’assistent per a informació i contrast, però no decideix.

Notícies relacionades

Mazón, en descomposició

Trump, un esperó per a Harvard

La segona derivada és tenir en compte les possibles conseqüències de cada decisió. Allà la simulació juga un paper important. No prediu, sinó que ofereix alguna cosa més interessant, que és jugar amb l’"¿i si...?": ¿i si aquesta política genera noves desigualtats o desencadena conseqüències molt dispars, segons el grup social? ¿I si ens permet veure que les opcions a i bsón aparentment iguals, però en la implementació està el secret? La simulació de comportaments humans no és una cosa nova, si bé la IA i la supercomputació permeten ampliar les dades de partida que es tenen en compte i fer càlculs més sofisticats que puguin incloure complexitats del comportament social.

No està exempta de noves preguntes, com qui dissenya les simulacions, quines veus queden fora del model o cada quant cal actualitzar-les, per no decidir sobre la ciutadania d’abans d’ahir. Exercicis com el PolicyIQ i d’altres ens permeten avançar en l’exploració d’oportunitats tècniques, alhora que ens recorden els bàsics. La política pública ha de partir d’un compromís ferm amb el bé comú, acompanyat de diversitat de perspectives i marcs ètics. La veritable disrupció ha d’estar en reivindicar la reflexió, l’escolta i la mirada complexa. I sí, la IA pot ajudar-nos en això si li posem voluntat, recursos i principis compartits.