Editorial
El preu de parlar amb ChatGPT
Hi ha risc que l’ús emocional de la plataforma pugui restar profunditat i satisfacció a les relacions reals

La intel·ligència artificial (IA) s’ha colat en la vida quotidiana. Eines com ChatGPT són consultades diàriament per milions de persones, i el nombre d’usuaris creix a un ritme exponencial. La facilitat d’ús i la seva enorme capacitat per analitzar ingents quantitats de dades l’han convertit en un assistent valuós. S’utilitza com a instrument per fer prediccions de tot tipus: des de la prevenció de desastres naturals, el diagnòstic mèdic o el seguiment financer, fins a usos més lúdics o íntims. Entre totes les oportunitats i riscos del seu ús, mereix especial atenció el vincle emocional que els usuaris estan començant a establir amb el sistema.
Conseller emocional, assistent personal, mocador de llàgrimes o col·lega amb qui passar una bona estona... o tota l’estona. Cada vegada són més les persones que trenen llaços afectius amb ChatGPT. Són relacions que mai fallen, no hi ha horaris que les interrompin, ni cansament ni enuig que les deteriori. La IA conversacional sempre està disponible, sempre és atenta i sempre mostra una mirada lliure de prejudicis. Bàsicament, perquè no és humana. Tot i que donar-li un vernís personal és summament fàcil.
En un diàleg, a ChatGPT se li pot assignar un nom, un gènere, una personalitat i fins i tot un rostre. És cert que el mateix assistent d’IA adverteix que "no és una persona ni té identitat individual", però canviar la nostra percepció de relació no resulta senzill. D’una manera gairebé instintiva, l’emoció s’entrellaça amb la raó i s’obre un espai de correspondència: reflexions que es comparteixen, decisions que es consulten, empipaments que s’hi bolquen. Un eco d’amistat sobrevola, tal com afirmen alguns testimonis obtinguts per aquest diari. Tenir relacions d’amistat o emocionals amb una plataforma de generació de text pot provocar efectes positius com la sensació de companyia, l’entreteniment o el suport psicològic. Però existeix el risc que les seves característiques acabin impregnant les relacions reals, restant-los profunditat i satisfacció. Un psicòleg no està disponible a tota hora, tampoc l’amistat és una relació on l’escolta flueixi en una sola direcció. La reciprocitat i l’acceptació de l’altre, en els seus bons i mals dies, també formen part de l’aprenentatge humà.
Més enllà del risc emocional, hi ha una clara amenaça mediambiental. L’ús d’intel·ligència artificial generativa no està exempt d’un elevat cost ecològic. Cada interacció amb el sistema implica una despesa significativa de recursos materials i energètics. Pot requerir fins a mig litre d’aigua per refrigerar els servidors que processen cada pregunta a ChatGPT. La petjada hídrica d’aquesta tecnologia representa un desafiament urgent per a un planeta assedegat: al voltant del 36% de la població mundial –uns 2.400 milions de persones– viu en regions amb escassetat d’aigua, segons l’ONU. L’aparició de malalties, la falta d’aliments o els conflictes bèl·lics són algunes de les conseqüències més greus.
Eines com ChatGPT han irromput en les nostres vides amb tal immediatesa que encara no comptem amb un criteri responsable col·lectiu sobre el seu ús. Tot i que la seva utilitat és inqüestionable, convé advertir sobre el cost que comporta un ús indiscriminat. Per higiene emocional, per benestar col·lectiu i per responsabilitat mediambiental.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.