Socialistes i vips envaeixen el village del Tennis Barcelona

També actua sempre amb cortesia el delegat del govern, Carlos Prieto, amb qui vaig compartir taula. Prieto és molt futboler, però no és ni del Barça ni de l’Espanyol. El seu equip és l’Athletic de Bilbao i assisteix al camp quan les seves obligacions professionals l’hi permeten. ¡Ah! Diu molt, i no sol ser gaire habitual entre càrrecs institucionals, que cada vegada que Prieto acudeix a San Mamés es pagui l’entrada.

Presidia la taula Álvaro Echevarría, en un dels seus últims serveis al Sabadell. Ja els vaig comentar que deixava el seu càrrec de subdirector i director de comunicació i seguretat al banc per convertir-se des de ja en l’home fort del president de Telefónica, Marc Murtra. Per cert, se’m va posar la pell de gallina quan Álvaro em mostra una foto seva al costat de la seva dona i fills al mateix helicòpter que va tenir el trist accident la família Escobar-Montal a NovaYork. El lloc d’Echevarría l’ocuparà Benito Reales, un reconegut professional del mateix banc. En fi, molta sort a tots dos.

Fabian Martín, que va ser campió del món de pizzes i abans boxejador professional, em parla de la seva filla. Un crac que apunta maneres i que ja cuina millor que el seu pare. Hi ha també el que va ser director de comunicació del Sabadell, Gabriel Martinez, ara director de Growth, Estratègia i Marca de la consultora Roman. Davant meu, dues alcaldesses que van deixar segell a les seves ciutats. En una banda, Mercè Conesa, que ho va ser de Sant Cugat per Junts i ara és CEO de Barcelona Global i, a l’altra, Pilar Diaz, que ho va ser d’Esplugues pel PSC i ara és delegada del govern de la Generalitat malgrat ser doctora enginyera de Telecomunicacions. El bon rotllo que transmeten entre elles és una bona mostra que polítics de partits diferents no necessàriament han d’estar sempre enfrontats.

Una estona abans, a l’estand del Sabadell, vaig observar l’entrada del que va ser CEO del banc i ara president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola. Per les abraçades, els petons i l’alegria de molts executius allà presents es nota que era una persona estimada. Amb Guardiola parlo del Barça. És molt més optimista que fa uns mesos. Dona gust escoltar les seves teories.

Notícies relacionades

16 anyets

Les dones com a diana d’insults

Em saluda amablement Carlos Godó i amb Santi Nolla em va citar per a la final de Copa. Després, em creuo amb la presidenta d’Holaluz, Carlota Pi i amb la directora de la Fundació del Sabadell, Sonia Mulero, de qui tothom parla bé. De sortida, xerrar amb un dels tios més simpàtics i informats de la ciutat. Em refereixo, és clar, a Josep Maria Xercavins. Vaig conversar també amb Javier Faus, que va ser expresident del Cercle, abans vicepresident del Barça i ara alguns el veuen com a successor de Laporta. Per cert, Laporta, després del pas a semis, es va exhibir com mai. Al seu costat, sempre, un paio que l’ajuda molt més del que la gent pensa. Es diu Alejandro Echevarría i és germà de l’esmentat Álvaro. Finalment, observo un altre home feliç. Jordi Tamayo, acaba de ser reelegit president de la Federació Catalana de Tennis i és l’únic representant espanyol en la federació internacional.

Mentrestant, observo moltes abraçades entre càrrecs del PSC alhora que detecto que alguns dels rics habituals han preferit absentar-se del ‘Godó’ per Setmana Santa. Acabo amb el president del club i el del Sabadell. A Jordi Cambra cal felicitar-lo per l’èxit del torneig i a Josep Oliu per la seva defensa del Sabadell davant l’agressiva opa del BBVA. A tots dos, se’ls nota orgullosos.