16 anyets
Mentre no es modifiqui la majoria d’edat a Espanya, les persones de 16 anys encara són nens mereixedors d’una protecció especial
El Govern central, a iniciativa del Ministeri de Joventut i Infància, ha elaborat un esborrany part de la futura Llei de Joventut i Justícia Generacional en el qual es planteja la rebaixa de l’edat per gaudir del dret de sufragi actiu als 16 anys, una mesura que no s’aplicaria de manera generalitzada sinó gradual, començant per les eleccions europees, i que obligaria, així mateix, a la reforma de la Legislació electoral espanyola (LOREG). La proposta, presentada recentment, genera molta controvèrsia i no gaudeix d’unanimitat política. Té el suport dels partits d’esquerra, inclòs el PSOE que fins fa poc era molt refractari a la idea, mentre que el PP i Vox directament s’hi oposen i el PNB i Junts per Catalunya hi són reticents.
El vot als 16 anys no és excepcional, ja que són diversos els països en els quals s’aplica, però no és una cosa gaire comuna. De fet, l’edat mínima per votar més habitual són els 18 anys, que és on sol situar-se també la majoria d’edat, i abans ho eren els 21. A Europa només Àustria aplica el vot als 16 anys a tota mena d’eleccions, mentre que Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Estònia, Grècia, Malta, Noruega i Suïssa ho fan de manera limitada. I també ho fan alguns països fora de l’òrbita europea, alguns dels quals, com Cuba, no poden ser considerats democràtics.
Els defensors del vot als 16 anys argumenten que l’esmentada mesura és coherent amb altres drets o responsabilitats de què ja es disposa a aquesta edat a Espanya, com treballar o prendre decisions mèdiques com interrompre un embaràs o iniciar un tractament hormonal, o que als 16 anys ja es té certa responsabilitat penal, això sí, limitada per la llei reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Afirmen, a més, que és beneficiós per a la democràcia perquè fomenta la participació política dels joves i el seu compromís cívic i afavoreix la representació dels seus interessos. I tot això sustentat en l’assumpció que a aquesta edat ja s’és prou madur per estar en condicions de formar-se un judici crític sobre els assumptes polítics i que això conduiria a decisions electorals responsables.
Notícies relacionadesNo obstant això, totes aquestes asseveracions resulten molt discutibles. És cert que a Espanya les persones de 16 anys gaudeixen d’algunes prerrogatives quant a ells mateixos i que poden ser imputats penalment, però continuen sent nens d’acord amb la Convenció dels Drets del Nen de 1989 que els defineix com a "tot ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable hagi assolit abans la majoria d’edat" i considera que com a tals "per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i cura especials". Per tant, i mentre no es modifiqui la majoria d’edat a Espanya, cosa que no està subjecta a debat, als 16 anys s’és un nen mereixedor d’una protecció especial per falta de maduresa física i mental. Una falta de maduresa que està avalada científicament i de què es pot derivar una mal·leabilitat més gran i un risc més gran de manipulació, cosa que en aquests moments i atès el poder de les xarxes socials hauria de ser motiu de reflexió. I més quan precisament s’està discutint sobre la conveniència de limitar-ne l’exposició als nens per minimitzar els riscos. Com a conseqüència d’això també resulta molt qüestionable la idea que rebaixar l’edat de vot millori la democràcia i més tenint en compte que el desinterès per la política en aquestes edats és molt pronunciat.
En el fons aquesta qüestió remet als debats clàssics entorn de l’extensió del sufragi i el reconeixement de la universalitat dels drets polítics. A quan Alexis de Tocqueville, molt aviat, considerava que el sufragi universal era una cosa inevitable com a conseqüència de la tendència a l’igualitarisme i alertava dels riscos del predomini de les masses i de la mediocritat o quan John Stuart Mill, també partidari del mateix, ho associava a un cert nivell d’instrucció i qüestionava que els que no podien valer-se per si mateixos i regir el seu propi destí poguessin gaudir del dret de decidir sobre el que afectava els altres. Just el que els passa als nens.
