Les dones com a diana d’insults

Des de l’assumpte d’Ábalos, la tendència mediàtica és buscar dones del PSOE perquè responguin pel que va fer o no va fer un home, l’exministre. No van a altres membres del partit o del Govern. Van a elles. El cas és que això podria haver sigut un intent per fer alguna cosa més que no es quedi en un encreuament de declaracions tipus: "condemnem aquestes expressions". Perquè després d’això, es torna a insultar o fer jocs de paraules qüestionables. Alegría no és l’única. Gairebé totes les dones polítiques han patit aquests insults sexistes; encara més quan han sigut ministres d’Igualtat, des de la primera fins a l’última.

Ens poden insultar sense més ni més perquè no hi ha legislació ni protocols que ho impedeixin. És més, quan a ells els insulten també ens esmenten a les dones, que el "fill de puta" no existeix en versió masculina. Si les polítiques, amb gran exposició pública, pateixen aquests insults, imaginin el que patim la resta a les xarxes socials i com estem de desprotegides. I imaginin, com a una servidora, quan ve un tipus d’aquests a una firma de llibres només per insultar-te en persona i perseguir-te, més enllà de les xarxes. És el que té l’insult, que ens deshumanitza a les dones, per homes que ens odien i ens assetgen, mentre ningú atura aquesta escalada.

Notícies relacionades

16 anyets

Trump, contra l’ordre mundial

Que aixequi la mà la dona a qui no li han dit puta o insultat alguna vegada. I alerta, puta amb menyspreu i malvolença, que tot i que després ens expliquin que la prostitució ens "empodera", ¿oi que mai passa així? Resulta curiós com ens venen la moto que si som capaços de resignificar l’insult, ens donarà fortalesa. Quin conte. Som al país on puta és un insult, però no que els homes comprin dones. I som al país on ens van vendre el conte que cantar "zorra" ens donava poder, quan "zorra" és l’insult que més apareix en les sentències de violència de gènere. Però si no comprem aquest missatge, ja ho saben, no som tan modernes.

També ha rebut insults la valentia de Laura Escanes després de confessar un avortament amb vint anys, mentre havia assistit fa anys a un programa amb Jesús Calleja. Ella va tornar a aquest programa i ho va explicar després que Calleja digués recordar-la, en aquella ocasió, com algú "distant". Clar, com no ser-ho en aquell moment. I, si em deixen utilitzar expressions d’aquesta Setmana Santa, jo pensava quantes vegades ens veuen i trauran conclusions de nosaltres sense saber que podem tenir des d’un avortament fins a una regla dolorosa o un embaràs complicat. Que ens jutgen sense saber la processó i la creu que, de vegades, portem dins per ser dones.