Ser dona biològica

El Tribunal Suprem del Regne Unit, en una decisió que, sorprenentment, ha sigut qualificada d’històrica, ha dictaminat que una dona es defineix pel seu sexe biològic i que les dones trans no s’ajusten a la definició legal de dona. La sentència té l’origen en la demanda que For Women Scotland (FWS) va presentar contra el govern escocès qüestionant la Llei d’Igualtat del 2010, en concret la seva aplicació en la Llei Escocesa de Representació de Gènere en Organismes Públics, que pretenia garantir el 50% de representació femenina als seus òrgans de direcció, ja que el govern escocès considerava que les dones trans, amb un Certificat de Reconeixement de Gènere que reconegués legalment el seu sexe femení, havien de ser considerades dones a l’efecte d’aquesta llei. FWS va argumentar que incloure les dones trans en la definició de dona alterava el propòsit inicial de la Llei d’Igualtat, que, segons sostenien, protegia les dones basant-se en el seu sexe biològic. I el Tribunal Suprem els ha donat la raó: dona i sexe en la Llei d’Igualtat del 2010 es refereix a dona i sexe biològic, les dones trans no compleixen amb la definició legal de dona, i el concepte de sexe en la legislació és binari i està basat en la biologia i no en la identitat de gènere ni el sexe registral modificat.

Doncs dir això que a molts ens pot semblar una absoluta obvietat resulta avui dia absolutament revolucionari. Conservador diran d’altres, si no reaccionari. Però és una cosa que a Espanya no es pot dir sense risc a ser estigmatitzat perquè la Llei d’Igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia de drets de les persones LGTBI assumeix l’autodeterminació de gènere, despatologitza el fenomen i permet el canvi de sexe registral sense més requisit que voler-ho. I en conseqüència atorga a les dones trans el mateix tracte que a les dones nascudes com a tals. De la qual cosa se segueix que totes les mesures legals concebudes per protegir i promocionar la dona es poden veure afectades per això, des de les quotes fins al tractament de la violència de gènere passant per l’accés a recursos o ajuts públics. Per no parlar de l’ocupació dels espais físics o de les competicions esportives. Qualsevol discrepància respecte a aquesta interpretació basada en el triomf de la voluntat és immediatament titllada de trànsfoba i les dones que la sostenen se les assenyala amb el qualificatiu de terfes (acrònim de trans-exclusionary radical feminist, que en català es traduiria com a feminista radical transexcloent). Però discrepar no és discriminar, ni excloure, ni promou l’odi. És exercir la llibertat d’expressió. El dret que ha de permetre i emparar que es pugui reivindicar no la igualtat que proclama la llei sinó l’equitat. És a dir un tractament que reconegui les condicions i les característiques específiques de les dones i de les persones trans. Perquè no hi ha res més injust que tractar igual el que no és igual, per molt que la llei ho proclami. I ser dona biològica no és el mateix que ser dona trans. n