L’encís de Laporta

Semblava liderar una conjuntura diabòlica. Una triple crisi dins del club. Econòmica, social i esportiva. I per acabar-ho d’adobar, reputacional amb el cas Negreira.

Doncs en un mes pot abraçar el Regne del Cel. I deixar les calderes de Pere Botero en les quals semblava condemnat a abrasar-se.

Tot anava pel pitjor dels camins. La trajectòria vergonyosa a Europa, a més. Fitxatges sense solta ni volta, cosa que a més accentuava el forat negre de les malmeses arques. Herència enverinada. Doncs res, té al seu abast el triplet de Guardiola i de Luis Enrique. Si dissabte el Barça derrota el Madrid, començarà a córrer el xampany que un dia, esperem, sigui un bon escumós del Penedès. I potser un bon Llopart, per exemple, enterra un sobrevalorat Moët Chandon. El patriotisme comença per aquí.

Després hi ha la Lliga, si el Barça l’aconsegueix després de la Copa del Rei hi haurà festa grossa. Potser al Luz de Gas. Però si el Barça de Flick remata la feina aconseguint l’Orelluda la gresca durarà tot l’estiu.

Notícies relacionades

Feminicidien Setmana Santa

Una legislatura sense lleis

El Barça de Laporta estrenaria el nou estadi en gran. Perquè desapareguin totes les negres nuvolades que amenacen el Club dels meus amors només fa falta una cosa, que entri la piloteta. I estigui rabiós el Bernabéu. La independència no està a tocar ni de casualitat. Rodalies continua donant pel sac. Un finançament just per a Catalunya continuarà comptant amb detractors. Però el Barça del Laporta acorralat fa uns mesos té a punt de caramel petar-ho. I tornar a la soferta Catalunya un orgull perdut. Que Déu li doni a Laporta tota la sort del món.

Ja no per ell, ni pel Barça, per aquests milions de catalans que després de la patacada de l’1 d’octubre viuen en uns llimbs, vam passar de creure que tot era possible a viure amb resignació tot el que es va esdevenir. Amb aflicció i pena. Doncs potser sí, segones parts sí que són bones. Potser algun dia ho tornarem a fer.