Netanyahu, el traïdor
La persecució forma part de la història del poble jueu. L’Holocaust va ser l’intent de la seva negació total, de la seva desaparició. Va mostrar la capacitat destructiva del nacionalisme extrem i la passivitat de la majoria davant l’horror. Del trauma d’uns i la culpa dels altres va néixer Israel, una pàtria per a un poble que havia fet de l’exili la seva forma d’existència.
Com assenyala el filòsof Reyes Mate a Tierra de Babel (Editorial Trotta, 2024), la tradició de la diàspora i la sionista conviuen en la història del judaisme. Mentre una advoca per ser un poble sense terra amb un punt de vista propi, l’altra defensa la necessitat d’una nació i una llengua pròpia. El sionisme va néixer a l’Europa del Romanticisme de la mà de laics que buscaven la modernització del judaisme. La preservació de la memòria també forma part del judaisme. Entenent-la com un fonament moral que manté viva la consciència del patiment i la responsabilitat cap a ell. El deure de la memòria és una ètica de justícia i reparació. "No podem permetre que la barbàrie es repeteixi, ja que, d’acord amb els supervivents, la humanitat no ho resistiria", escriu Mate. Una repetició seria la "catàstrofe definitiva". Atenent aquests principis, ¿fins a quin punt Netanyahu és un traïdor a la causa que diu defensar?
El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu és poderós. Lluita per la seva supervivència política, juga amb la culpa i els traumes històrics, es beneficia de l’estratègica situació geopolítica d’Israel i compta amb prou suports financers per comprar voluntats polítiques, intel·lectuals i periodístiques. Però la cruel devastació que pateix Gaza des de fa més d’un any i mig, així com el seu menyspreu absolut pel dret internacional, no només representa una fallida moral i cultural respecte als valors humanistes que un dia va voler encarnar Israel, sinó que està provocant una fallida ètica arreu del món.
El poble de Gaza agonitza davant la passivitat d’Occident, si no la complicitat més indigna. En massa llocs, les protestes contra el genocidi són qualificades d’antisemites. I aquí trobem Trump, banalitzant el terme i utilitzant-lo per amenaçar o castigar. En nom seu s’estan cometent tota mena d’abusos policials als EUA, retallant la llibertat d’expressió i extorsionant empreses i institucions.
L’escriptor Pankaj Mishra opina a El mundo después de Gaza (Galaxia Gutenberg, 2025) que la tragèdia de Gaza ha portat a molts a enfrontar-se a la "malaltia crònica" de les seves respectives societats i descobrir "un món decrèpit que ja no creu en si mateix, i que tan preocupat com està per sobreviure tant sí com no, trepitja sense menyscapte els drets i principis que en un altre temps va considerar sagrats, repudia tot sentit de la dignitat i l’honor i recompensa la violència, les mentides, la crueltat i el servilisme".
Les víctimes que van morir als camps d’extermini no mereixen aquesta cruel manipulació del seu patiment i, menys encara, ser utilitzades per justificar el totalitarisme, el racisme i la massacre de tot un poble.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
