Papa Francesc
Una ocasió per al miracle
Per a aquells que creuen en els miracles i fins i tot aposten per la futura santificació de Francesc, la coincidència dissabte vinent a Roma de tots els líders mundials i dels seus adversaris interns i externs pot ser el moment ideal perquè es doni una d’aquestes conjuncions gairebé impossibles que permeti arreglar el món. O deixar-lo, almenys, una mica més arreglat. Aquest sí que, en cas de produir-se, seria un prodigi que elevaria el papa argentí directament als altars. En cas d’haver-hi una vida més enllà de la mort, seria un esdeveniment que a ell el faria feliç. I a la resta de la humanitat, també. Imaginin que allà en els funerals del Papa, els presents, commoguts per la mort del Pontífex, decidissin atendre els seus missatges, als quals fins ara s’han fet el desentesos, i es replantegessin les seves rivalitats, els seus odis, les seves desmesurades ambicions, i atenguessin aquestes peticions d’acollir amb misericòrdia els immigrants, de protegir el planeta, de no marginar els que no pensen, senten o estimen com ells i que aquesta actitud els portés a respectar-se i a segellar el final de les hostilitats. Sí, això seria un miracle. Però no passarà.
Per molt que dissabte comparteixin espai a la plaça de Sant Pere, per més que el que els hagi portat allà sigui un respecte autèntic per la figura pública de Francesc –el que en alguns casos és molt dubtós–, tot i que s’abracin i s’estrenyin la mà amb aparença amistosa, tot i que actuïn així davant els ulls de milions de ciutadans del món, les disputes seguiran vives. Com estan en aquests últims mesos en què s’han reactivat enfrontaments que semblaven superats des que va acabar la Segona Guerra Mundial o, almenys, des del final de la Guerra Freda. No, no es pot esperar més que gestos de dol per una persona que, amb els seus encerts i els seus errors, uns admiraven, perquè la veien pròxima als seus ideals, i d’altres detestaven, només perquè no compartien les seves opinions. Així són les coses. Tant de bo hi hagués un miracle. Però no, no n’hi haurà. Perdonin el pessimisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
