Res és el que sembla

¿Ha sigut Francesc un Papa ‘woke’?

1
Es llegeix en minuts
¿Ha sigut Francesc un Papa ‘woke’?

CLAUDIO PERI / EFE

En política, deia el que va ser president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas, es pot fer tot menys el ridícul. El mateix es podria dir del periodisme. Francesc ha sigut un bon Papa per als catòlics. Va treure el Vaticà de les brases de les denúncies per abusos sexuals, va posar llum en zones fosques de la corrupció i va igualar l’exigència moral en l’àmbit sexual i el social, disminuint-la en el primer cas i augmentant-la en el segon. Bergoglio, amb els seus gestos, com treure’s les sabates renaixentistes o viatjar a Lampedusa, i amb la seva manera de governar l’Església, ha contribuït que aquesta mil·lenària institució recuperés part de la credibilitat perduda. En la geopolítica internacional ha sigut clarament un típic no-alineat de la vella guerra freda. Però d’això a convertir la seva figura en una espècie de Papa woke hi ha una tirada que només es pot explicar per una dosi inèdita de papanatisme (en aquest cas no metafòric) que alimenta a l’esquerra que només troba la seva raó de ser en l’objectiu de diferenciar-se de la ultradreta, sense més coherència ni consistència. S’hi suma el periodisme aristocràtic que per subsistir s’apropa al poder fins i tot quan el poder lamina els seus interessos.

Bergoglio no ha sigut un Papa tan revolucionari com els seus admiradors sobrevinguts volen fer veure. La lluita contra el lobby ultraconservador que va prendre el poder de l’Església en temps de Joan Pau II i que va començar a desmuntar Benet XVI l’ha deixat exhaust per afrontar reformes de pes. Ha desplegat algunes bombes de dispersió: un col·legi cardenalici perifèric, l’accés de les dones a tots els llocs de responsabilitat que no exigeixen el sacerdoci i el que tècnicament anomenen una "organització sinodal", que no vol dir res més que l’abandonament de la monarquia absoluta . El millor resum del que deu sentir el Papa Francesc davant tant elogi enverinat l’ha fet l’ambaixadora d’Espanya davant la Santa Seu, l’exministra Isabel Celaá: "Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador". El va conèixer bé.